El puzzle

- Què fas amb la teva vida?
- Hauria d'estar fent alguna cosa amb ella?
- Se suposa que ho hauries d'estar fent, no?
- Si? No ho crec així. Per què fer-ho?
- Potser perquè sinó aquesta perd el seu sentit?
- I quin sentit té?
- No és això el que vas buscant quan decideixes fer quelcom amb la teva vida?
- I si no vull buscar?
- Tu t'ho perds
- I que perdo?
- No ho sé. No és això el que vas buscant, doncs, quan decideixes deixar de buscar el sentit de la teva vida?
- Aleshores, el que se suposa que he de fer, és, simplement, buscar?
- Pot ser que sí, i, al cap i a la fi, no és tan complicat.
- No ho és? Aleshores tu que fas?
- Busco peces. Peces per poder montar un puzzle.
- Puc trobar les meves peces? Puc montar el meu puzzle?
- No ho sé. Tens un puzzle el qual montar?
- El de la meva vida, no?
- No totes les vides tenen un puzzle. Ho saps, oi?
- I com puc saber si la meva vida és un puzzle?
- Quan tot estigui trencat i no sàpigues per on tornar a començar, ni que has de fer, aleshores tot això és converteix en un marevellós puzzle.
- Serveix un cor trencat?
- Si tens clar que el pots recompondre, per què no fer el puzzle del teu propi cor? Tan sols mira quantes peces pot tenir, i pensa si ets capaç de montarlo. Pot ser que ara no puguis, que vegis massa peces que trobar i encaixar. Però algun dia o altre t'hi veuràs capaç de montar el puzzle del teu cor. Tot té una edat, no creus?
- Però segur que algun dia podré?
- Segur que sí.
- I com n'estàs tan segur?
- Perquè a mi també m'han trencat el cor. Creus realment que existeix algú al qual no li hagin trencat mai el cor?
- Aleshores el sentit de les nostres vides és fer un puzzle? El puzzle del nostre cor?
- Pot ser que sí.
- I tu m'ajudaries a saber com trobar aquestes peces?
- És clar que sí.
- Com començo?
- Comença per deixar de creure en l'amor.