Cercador
El puf de color taronja
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
-Puf!
La gata més maca del món fa un salt elegant i se m'ajeu a sobre. Amb l'impacte, deixo anar una alegre ventositat decorada amb pèls de la reina felina, que n'estic impregnat, impregnadíssim, de tantes visites com em fa.
-Puf!
L'altra gata més bonica del planeta se'm llança al damunt, amb desig de descans tou i la meva flonjor somriu. Més pèl envolat, ballaruc entre partícules de pols. Una dansa que no em canso d'admirar, tan ben il•luminada per un raig que l'astre rei -qui amb gaudi em menja i descoloreix el taronja de la fruita que passa a carabassa de les cucurbitàcies- regala tot filtrant-se per l'espai que no ocupa el finestró (aquell on el corc nia amb una artística gràcia perforaire, de ben segur tàcit tracte perquè no el tractin).
Sóc l'alberg acollidor i amorf que comparteix els pensaments i somnis d'aquestes gates, senyores i estimades, consentides i afalagades, poètiques i apalancades, on persegueixen ratolins mecànics, on s'encargolen bigotis en perruqueries molt fines, on les cues dibuixen interrogants de quins teulats seran els més interessants, on graten sorra en una platja i gosen mullar-se al mar mentre una lluna de color gos com fuig els pica l'ullet.
I així cada cop que el puf esponjós fa 'puf' s'enceta una esfera, un vincle particular. Coses de les dues gates i ell.
Jo ho entenc.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comentari de la companya 'brins', jutgessa del repte 'Elogis' on aquest relat va ser presentat fora de concurs:
A través d’un enginyós narrador omniscient i, gairebé com si fos un psicoanalista felí, ens descobreixes les motivacions, pensaments i somnis de dues gatetes. Ens vas subministrant la informació de les seves personalitats al ritme del desenvolupament de la narració personificada. L’ordre queda supeditat a la voluntat del “puf”, qui ens va mostrant, de mica en mica i amb calidesa, la seva experiència del coneixement amb la major fidelitat possible. Ens dónes una visió tendra i còmplice de l’estat anímic dels dos animalets, de manera que de seguida aconsegueixes suggerir una determinada emoció en el lector.
Interessant és també la darrera part de l’escrit. A través d’un canvi de narrador sobtat, apareix l’autora, un personatge que no participa en l’escena fins al final, però que des d’un principi sabem que ha estat observant, fidelíssimament, el reduït espai, gairebé maternal, de la història.
La gata més maca del món fa un salt elegant i se m'ajeu a sobre. Amb l'impacte, deixo anar una alegre ventositat decorada amb pèls de la reina felina, que n'estic impregnat, impregnadíssim, de tantes visites com em fa.
-Puf!
L'altra gata més bonica del planeta se'm llança al damunt, amb desig de descans tou i la meva flonjor somriu. Més pèl envolat, ballaruc entre partícules de pols. Una dansa que no em canso d'admirar, tan ben il•luminada per un raig que l'astre rei -qui amb gaudi em menja i descoloreix el taronja de la fruita que passa a carabassa de les cucurbitàcies- regala tot filtrant-se per l'espai que no ocupa el finestró (aquell on el corc nia amb una artística gràcia perforaire, de ben segur tàcit tracte perquè no el tractin).
Sóc l'alberg acollidor i amorf que comparteix els pensaments i somnis d'aquestes gates, senyores i estimades, consentides i afalagades, poètiques i apalancades, on persegueixen ratolins mecànics, on s'encargolen bigotis en perruqueries molt fines, on les cues dibuixen interrogants de quins teulats seran els més interessants, on graten sorra en una platja i gosen mullar-se al mar mentre una lluna de color gos com fuig els pica l'ullet.
I així cada cop que el puf esponjós fa 'puf' s'enceta una esfera, un vincle particular. Coses de les dues gates i ell.
Jo ho entenc.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comentari de la companya 'brins', jutgessa del repte 'Elogis' on aquest relat va ser presentat fora de concurs:
A través d’un enginyós narrador omniscient i, gairebé com si fos un psicoanalista felí, ens descobreixes les motivacions, pensaments i somnis de dues gatetes. Ens vas subministrant la informació de les seves personalitats al ritme del desenvolupament de la narració personificada. L’ordre queda supeditat a la voluntat del “puf”, qui ens va mostrant, de mica en mica i amb calidesa, la seva experiència del coneixement amb la major fidelitat possible. Ens dónes una visió tendra i còmplice de l’estat anímic dels dos animalets, de manera que de seguida aconsegueixes suggerir una determinada emoció en el lector.
Interessant és també la darrera part de l’escrit. A través d’un canvi de narrador sobtat, apareix l’autora, un personatge que no participa en l’escena fins al final, però que des d’un principi sabem que ha estat observant, fidelíssimament, el reduït espai, gairebé maternal, de la història.
Comentaris
-
Felinisme[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 02-10-2015 | Valoració: 10
O el que sigui, relacionat amb el món dels gats. I les persones i allò que senten les unes amb els altres. Un protagonista quiet, flonjo i de color taronja, magnífic, que descriu el que passa al seu voltant. La teva prosa adhictiva és increïble. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435762 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com