El protoprostíbul

Calia que l'edifici mostrés verd com la seva raó més profunda de ser, filosofia apart.
Calia que fos el suficientment gran com per a què el propietari, un tal Roc ric riquíssim, ho fos més fes el que s'hi fes.

- Característiques del barroc...va, Roc!
- Mira que no costen, mira que qualsevol les pot saber, que qualsevol cervell les pot retenir, que les hem dites mil cops i un milió de vegades. Barroc...va, Roc!

Li havia quedat la veu del professor que el titllava de ruc i hi afegia suc i més suc. S'ho sabia, però era tímid i no les diria pas sota cap pes, ni que fos el suspens suspès en l'ambient mentre mitja classe s'enfotia i mitja més intentava xiuxiuejar-li els mots.Volia ser un ase, un as del fer creure qui no era i així disgustar pregonament l'àvia que el mantenia, nen orfe, i si fotia el traspàs...heretaria. Subtil i sublim manera de buscar-se la vida, el nano d'aleshores quinze anys.

Hi ha plans que funcionen i el seu va ser oli en un llum. Però en Roc no havia previst la lletra petita, aquella que ni amb ulleres ni amb lupa pots desxifrar i que es defineix com artifici del destí. La dona no tenia ni cinc al banc. En Roc va haver de pencar per pagar-li el sepeli. La casa d'estil barroc...barroc! (se li va dibuixar una expressió de ràbia que li enfosquia els ulls i l'ànima) la mala p...l'havia deixada a l'església. Amb quin ciri la deurien haver satisfeta? Amb quina flama la religiositat l'havia tornada tan estúpida per a no pensar en ell abans?

Va fer bocins de la roba de la difunta i s'hi mocava o eixugava el cul.

Li va tocar pencar de valent i de cobard. A l'escola, privada, no el van admetre més. Sobretot pel tema barroc. Va punxar les rodes del cotxe d'aquell mestre, àdhuc la de recanvi.

En Roc va viure, d'aleshores ençà, en un espai per a pobrets que no tenen res ni ningú i es va fer amic -per conveniència i convivència- d'un desnerit xacrós que semblava, més que un noi, un follet rebregat amb veu infantil. Aquell tal Gonçal -que, degut a la reducció d'aspecte físic apropiat l'anomenaven Çal- tenia l'art de saber dibuixar -copiar!- el que s'hagués de menester. Interessantíssim.

En Roc era el fort de la dualitat que conformaven. Li feia algun petó escadusser per tenir-lo content, per ser la sal de de la vida d'en Çal, i el guiava vers les finalitats que l'altre creia que eren producte d'una afinitat, d'una analogia, d'una associació entre amical i amorosa.

D'aquesta manera, amb traça, una traca de bitllets dels grossos no costava d'aconseguir. Amb aquell perfecte estil, un estol d'oportunitats va visitar-los en els formats més corruptes imaginables i per imaginar. I ells anar omplint butxaques ben cosides.

En Çal es debilitava, en Roc l'havia expremut al màxim i per minimitzar despeses el va confinar en un hospital de llarga estada -de mala mort- on, amb paradoxal malícia, s'aconseguia l'efecte contrari.

Finalment en Roc va muntar un protoprostíbul que feia anys i conys -li encantaven i en col·leccionava gustos i tastos gens castos- que li passava per la testa i pel folre. Combinaria elements de l'estil barroc -amb acèrrima mala llet- amb els més alternatius, per quedar bé i...camuflar. Vinya verge, per exemple, tan purificadora, que esdevenia vermella a la tardor, com els fogots de la clientela.

I sí, sí. El protoprostíbul funcionava. Allò era un negociàs. En Roc, perfeccionista, catava abans cada candidat/candidata a la feina i els etiquetava amb perícia. Va gaudir amb l'ex-professor d'història, el del barroc, mentre el tafanejava tirant-se una àvia carregada de bòttox, viu retrat de la seva àvia. O es fregava les mans cobrant el quatriple o més als fills de Déu que requerien una descàrrega, que no oblidava que li havien pres una propietat.



Fins que la protoputa més esplèndida el va enredar. Havia tingut una vida molt semblant...i era més llesta que ell. Potser perquè era neoclàssica o avantguardista. O rococó, Roc?

El protoprostíbul no es va vestir de dol pel seu creador. La substituta proclamava el vermell més descarat, llunyà al de la delicadesa de l'enredadera a qui havia superat.