El procés creatiu

Es la cerca de la FELICITAT
un fet legítim al qual tots tenim dret,
però en canvi les eines per recórrer el camí
no se'ns donen.

Moments incontrolables,
que se'ns en van de les mans,
que regalimen, NODRINT-SE, pel racons, d'aquella inseguretat
que jau al filtre just abans d'aplegar a les emocions,
i les rebolica.

(La confusió m'és un estat natural, a cada esglai sobtat.
No és grata,
però senc que forma part d'un procés necessari.)

I aquesta barreja d'emocions que em confon,
que no para de moure's amb EL PAL DE LA REALITAT,
acaba sempre per harmonitzar-se,
per derivar en PUR ART.

Però això pot tardar hores, sovint dies o setmanes.
Mentre això passa, de moment, PACIÈNCIA.
Que la pressa siga ostatge silenciat.

Paciència i no només paciència,
també el SILENCI m'ajuda i em reconforta.
No trobe manta més calenta que el silenci
quan la fredor de la vida m'aborrona.

Silenci, i de sobte TOT ES MÉS VIU.
Escolte més, veig més, deguste més...
Soc més conscient del meu entorn,
i aquesta manca de manipulació interna,
per fi em relaxa per continuar buscant.