EL PRIMER SOPAR

Jo que sempre he sigut una mica tímid tenia una por horrorosa a conèixer els pares de la meva noieta, llavors jo devia tenir uns divuit anys i la Mariona em va dir, avui si vols pots venir a sopar els pares estan disposats a conèixet . Com que jo tot el dia els estic parlant de tu. Així devia ser perquè la meva dona quan comença parlar no acaba mai. Vull dir que la xicoteta primera va esdevenir la meva dona, àvia dels meus néts , clar també mare de la meva unica filla Irene per descomptat. I ´any que ve en farà trenta del nostre casament.

Més tot això no ve al cas. Jo aquell dia, millor dit aquella tarda vespre passejava nerviós amb una ampolla de vi blanc embolicada pel meu futur sogre i un test d'una planta verda per la sogre i un test de roses de pitimini per la xicoteta. Com podeu veure jo anava carregat com un ruc i passejava amunt i avall per la vorera, encara mancaven trenta minuts per l´hora convinguda . No és gens estrany que en tocar per fi el timbre estes suat i cansat i tenia ganes de baixar les escales corrent. Més no em va agafar part dels paquets i em va fer passar. La mare una rèplica més gran de la Mariona em va mirar somrient i em va fer dos petons m´entres em donava les gràcies per la planta. El pare més sorrut em va agafar l´ampolla de vi i donant les gràcies em va fer passar a la taula.

El sopar va anar prou bé tenint en compte que la sopa de peix mai m ha agradat, però vaig elogiar molt a la mare. I la vedella a la planxa poc cuita tampoc hauria preferit una pizza. Més fen el cor fort m´ho vaig menjar tot. Sort que les postres era gelat que ami em te el cor robat . Vam xerrar una bona estona i jo em deixava anar cada vegada més, eren gent estupenda i normals ,. No tenia perquè haver tingut tanta por!

Al voltant de les dotze ens varen dir Adéu i s´en van anar a dormir . Nosaltres vàrem continuar asseguts al sofà parlant i parlant i fent-nos moixaines també. També vàrem posar una peli per la tele i es veu que el temps va anar passat.

Quan ens semblava que havia passat un esternut, ja que ningú havia mirat el rellotge, vàrem sentir una veu dalt de l´escala que portava al pis de les habitacions.
- Son mes de les dues xicotet!!!. Creus que pots quedar-te aquí a dormir o ja seria hora de marxar a casa teva, per ser el primer cop...

- Vaig quedar tant parat que sols vaig dir amb molt poca veu:
-
- Primer haguera de demanar permís als meus pares......
Això algunes vegades encara m´ho recorda la dona quan es riu de mi i de se ser tímid.