El primer perquè

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Hem heretat una llegenda fèrtil,
preexistent a l'alba de la història.
L'adversitat engendra el dubte estèril
d'haver-hi un vent que ens porti vanaglòria.

Hem fet un món a la nostra mesura.
L'hem dividit en passat i en futur.
Gaudim del son de creure'ns l'aventura,
d'ésser l'envit d'aquest immens conjur.

Es pon el sol esberlant les muralles,
talment sagnants confins de l'horitzó.
En resta el dol, i el pes de les deixalles

d'interrogants que expiren a presó.
¿Amb quin consol vestirem les mortalles
si mai abans no en sabrem la raó?

Comentaris

  • Bon sonet![Ofensiu]
    llamp! | 28-03-2009


    I suposo que mereixedor del premi que et van donar.

    No conec massa la teva obra. Tinc el teu llibre "Del Lluçanès, del pas del temps i personals" i no l'he acabat, m'he llegit 3/4 parts del llibre, però això es llegeix en poca estona, m'animaré a acabar-lo.

    Veig que no vas mancat de comentaris, superes els 1.000, però de relats o poemes en tens 120, els mateixos que jo, en aquest moment, un fet puntual.

    Em va agradar el poema que vas llegir a Vilassar de Dalt, ahir divendres. No sé si el tens penjat aquí, m'agradaria tenir l'enllaç. Si no el tens penjat, tant me fa. Un dia o altre.

    Tot i ser trist el poema que vas llegir, el llegires amb molta serenor i aplom, ja t'ho vaig dir. I el fet que fos trist no treu que la poesia sigui una forma de lírica, per tant, de mostrar sentiments, expressar idees o emocions, siguin tristesa, il.lusió o alegria. Amb la correcció que tenen els qui han fet una carrera de dret, o sigui de lletres, t'expresses no com a advocat si no com a lletrat (o cal dir: literat?).

    Bé, m'agradaria comentar-te moltes coses, però vaig escàs de temps.

    Rep una salutació cordial del llampec, circumstancialment, associat.

    PS: Per cert, ets soci de l'ARC tu també?

  • Cadascun [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-02-2009 | Valoració: 10

    dels versos d'aquest sonet diu, a crits, que ets un veritable poeta.
    Un cop més gràcies mestre.
    Encara tinc pendent llegir "Des de la mort..."No l'he trobat al meu poble i haig de cercar-lo el dia que vagi a Barcelona.
    Una abraçada, Vicenç.
    Nonna_Carme

  • Les teves imatges atreuen[Ofensiu]
    JoanaCarner | 15-02-2009 | Valoració: 10

    Vaig repassant els teus versos i he trobat aquest que no havia llegit.
    Com sempre, ets profund, i les teves imatges atreuen, i el lector les fa seves.
    M'agrada't molt la primera estrofa i, especialment, aquesta:
    "Hem fet un món a la nostra mesura.
    L'hem dividit en passat i en futur.
    Gaudim del son de creure'ns l'aventura,
    d'ésser l'envit d'aquest immens conjur."
    Una abraçada

  • Les teves imatges atreuen[Ofensiu]
    JoanaCarner | 15-02-2009

    Vaig repassant els teus versos i he trobat aquest que no havia llegit.
    Com sempre, ets profund, i les teves imatges atreuen, i el lector les fa seves.
    M'ha agradat molt la primera estrofa i, especialment,
    "Hem fet un món a la nostra mesura.
    L'hem dividit en passat i en futur.
    Gaudim del son de creure'ns l'aventura,
    d'ésser l'envit d'aquest immens conjur."
    Una abraçada

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    Leela | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'encanta la entrada![Ofensiu]
    Nurithy | 27-12-2008 | Valoració: 10

    també el sentit del poema i la profunda reflexió que atrapen tants pocs versos però, personalment, m'ha enamorat la primera estrofa:


    Hem heretat una llegenda fèrtil,
    preexistent a l'alba de la història.
    L'adversitat engendra el dubte estèril
    d'haver-hi un vent que ens porti vanaglòria.

  • Simpàtic...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-12-2008 | Valoració: 9

    El trobo bé, el teu poema... Una mica carent de xispa, però la idea és bona.

    Sí, també cal preguntar-s'ho. ¿Perquè els faraons, els reis, i els cabdills, construien aquestes muralles i piràmides gegantesques? ¿Tants de diners val la immortalitat?

    Quan penso en el savi Epicur, pel qual "viure ocult" era la seva més sàvia màxima...

    Però al capdavall, a vegades, no cal preguntar-se el perquè. Les coses passen perquè sí, i punt. Paciència.

    Al final, com que m'has animat a fer reflexions filosòfiques, et pujo la nota de 8 a 9. No et queixaràs, suposo...

    Una abraçada, Vicenç!!

  • un clàsic[Ofensiu]
    ANEROL | 09-11-2008 | Valoració: 10

    d'un gran poeta

  • molt bo[Ofensiu]
    brins | 09-11-2008 | Valoració: 10

    Faig meus els teus interrogants, mes la saviesa de la teva expressió no puc aconseguir-la.

  • ostres, quin poema[Ofensiu]
    micanmica | 06-09-2008 | Valoració: 10

    tan carregat de sentiments! m'agrada molt, no m'estranya que et donessin el premi! sobretot, em quedo amb els versos
    "Hem fet un món a la nostra mesura.
    L'hem dividit en passat i en futur.", que tenen un no-sé-què que m'ha cridat molt, i m'han fet pensar en una frase de "Temps de silenci", aquella sèrie que feien anys enrere a tv3... que deia alguna cosa així com "volíem canviar el món, i el món ens ha canviat a nosaltres". Aquí, però, la cosa és just a l'inrevés. És difícil fer un món a mida, però si es pot fer, ha de ser brutal! me n'alegro que al poema ho aconsegueixis (crees tot un món de paraules amb significat ple que formen un poema que, com ja he dit, és brillant!) una abraçada, i m'ha agradat descobrir-te!

  • Aquesta és l'obra...[Ofensiu]
    Nurithy | 05-06-2008 | Valoració: 10

    d'un autèntic mestre.

  • Llegir-te es aprendre, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-05-2008 | Valoració: 10

    i ara amb aquest poema tant perfecte has demostrat que no tens entrebancs amb l'expressió escrita tot i els condicionants propis del sonet, poema que a més ens dona tant que pensar.
    Una abraçada

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Un sonet i un interrogant[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-05-2008 | Valoració: 10

    Un sonet premiat amb raó, ja que és ple d'encerts evidents!

    El poema ens fa còmplices i partícips des del primer mot, que evoca els orígens més remots i arcans.

    Aquest "hem" que ens recorda la nostra pertinença a un gènere d'éssers dotats per al pensament, el somni i l'esperança, insisteix en la segona estrofa mantenint la nostra implicació, com a lectors, en el col.lectiu.

    Per concloure la reflexió, planteges una qüestió que inclou el condicional i queda oberta, recalcant així la nostra natura intrínseca, la nostra tendència a preguntar i preguntar-nos.
    Aquest fet, que en moltes ocasions pot arribar a ser causa de tortura, és en altres l'arrel del coneixement, el començament de la saviesa.
    En el teu poema, el perquè, el dubte, l'interrogant, és títol i tancament, principi i fi, passat ( "Hem heretat..." ) i futur ( "...en sabrem la raó? " ).

    T'envio una abraçada des d'un dia plujós i gris, ben càlida però,
    Unaquimera

  • N'hi ha tants...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-05-2008 | Valoració: 10

    de perquè...! de fet, en tenim tantes de preguntes sense resposta acumulades al llarg de la vida... No sé si trobarem resposta a alguna abans de vestir les mortalles, però de fet, si n'hi ha, crec que és de manera individual. Per tant, poc hi podrem fer perquè d'aquesta petita saviesa que sorgís, brindessim l'oportunitat d'escriure una nova llegenda. Molt bon poema, Vicenç, en la línia tant personal que et caracteritza.
    Una abraçada i gràcies pels comentaris tant encoratjadors!

  • La mesura és en cadascú[Ofensiu]
    joanalvol | 07-05-2008 | Valoració: 10

    El sonet m'agradat molt. Ben estructurar i parles de l'existència sense estridència.

    El vent que bufa per a l'animal segueix sent el mateix vent de sempre.
    El vent que bufa per la natura humana, canvia en funció de com la ment el rep i l'estructura.
    Llavors no és el vent canviant que: "post el sol esberla muralles". L'horitzó no sagna,
    el joc en la ment finita no abasta esferes llunyanes.
    Enlloc trobaràs allò que cerques escrit amb tinta indeleble. Enlloc no hi ha un manual de la veritat, enlloc escrit està per on cada persona ha de començar la seva via.
    Si no et convenç el que has heretat com a "llegenda", no culpis ningú cadascú ha fet el seu paper com ara tu jugues el teu rol en la vida. De ben segur de la millor manera possible sense pensar que avui contribueixes a la "llegenda" de demà, que algú altre, com tu, la trobarà escrita i potser no pensarà el mateix que tu.
    Si la "llegenda" heretada no t'agrada, confronta-la amb l'educació que has rebut, destria l'esperit de la lletra, i de la palla restant fes-ne fumalls. No t'aferris a cap sistema, per molt que creguis que en tens raons. Atura la ment, atura la pensa, i en el més pregon del cor cerca la veritat, que serà la teva, la resta serà deixalla inservible. Si insisteixes amb prou confiança, si realment cerques els secrets de la saviesa, en tindràs raó molt abans de vestir les mortalles.


Valoració mitja: 9.94