EL PRIMER DESENGANY

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Amb la meva neta anomenada Margarida con jo, hem anat a visitar una amiga a una Residencia de Vells. He sentit la veu de una cuidadora parlant amb un dels residents: Senyor Jordi, m’ha cridat? deia la noieta adreçant-se a un vell assegut a un butaca que prenia el sol. M’he agafat mes fort al braç de la neta, ella m’ha preguntat “babá”, com ella m’anomena, que el coneixes ?, Amb el cap he assentit i he dit, quina desferra!. Tant elegant i ben plantat que era! I el meu pensament ha volat més de seixanta anys enrere, el dia que el vaig mirar pedalar amb la seva bicicleta nova i jo amb les mans agafades al manillar de la meva , els ulls amarats de llàgrimes el cor com un terrós de gel.

Ell era arrogant i jo humil, devíem tenir uns setze o disset anys. Jo el mirava com si fos un prodigi , crec que l’estimava sense saber-ho, era massa innocent! Aquell any per Sant Martirià va venir una cosina meva. Al carrer de la Canal la vaig presentar als amics. Acabades les festes vaig tornar a col•legi i la meva cosina a Vic.

Al pati en Jordi em va citar per la tarda a la pesquera dels seus pares a la riba del Estany . El meu cor estava content m’entres pedalava, amb la bicicleta . Ell m’esperava a la porta i va dir : Margarida entra, que no ens vegin. Jo així ho vaig fer, el cor anava a cent i estava tota enrajolada, pensava ara et dirà t’estima, més va dir: Margarida si em donessis la adreça de la teva cosina, crec que l’estimo, parla-li be de mi si et plau !

Vaig sortir de la pesquera amb el cor a bocins, ell va tancar la porta es va mirar el paper a on havia apuntat l’adreça, va pedalar fins a fer-se molt petit a la llunyania ,anava content. Jo pedalava cap a casa amb les llàgrimes caient per les galtes, que no em van deixar veure el forat a on es va ficar la roda del meu transport, vaig caure estesa, pelant-me els genolls. Així no vaig tenir de donar explicacions a la mare pel meu desconsol.

He somrigut a la meva neta i no he mirat gens enrere, ni al vell, no calia.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 25-01-2017 | Valoració: 10

    Bona descripció. Un relat ben portat i realista. M'ha agradat.

  • Desengany[Ofensiu]
    Materile | 21-01-2017 | Valoració: 10

    És difícil aprendre a viure. Sovint pensem en positiu i quan descobrim que els sentiments anaven per un altre cantó, el desengany ens bufeteja amb força.
    Un relat molt bonic i ben portat, Montserrat.

    Una abraçada,

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Magnífic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Un relat magnífic, Montserrat! Una història tan humana que té tots els ingredients per ser l'esboç d'una pel·lícula. Humanitat cent per cent. Una molt forta abraçada!

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 11-01-2017 | Valoració: 10

    Es una història que podria ser real, qui no ha tingut algun desengany

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

246 Relats

734 Comentaris

93069 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.