EL PRIMER BANY AL MAR

Sintètic en el sentit d'haver fet un poema sintetitzant els sentiments bàsics quan un experimenta el primer bany al mar.

M'agrada la idea que el mar no es cansa mai. M'ha vingut al cap el nom del disc dels Héroes del Silencio: "El mar no cesa". És com dir, cessarà tot, menys el mar, el mar no cedeix ni cessa mai, sempre arriba, amb la seva escuma de nata i prop de la sorra, millor que mai.

Salutacions.

llamp!

avui te llegit per primer cop , et tenc com una mestra , amb tu aprenc llaços de la poesiia
moltes gracies

com va ser el meu primer bany de mar però bé podia haver estat com el de la menuda del teu poema.
Bones metàfores i bellíssim conjunt de paraules ben lligades!
Una forta abraçada, Aurora.
Nonna_Carme

Veig que, efectivament, el teu record és realment vívid; al menys, llegint el teu poema m'han arribat, sensació a sensació, els colors, el sons, els moviments, els relleus, el sabor...

Crec que tendre, commovedor i bell són els tres adjectius que li escauen millor a la teva composició, o al menys el que reflecteixen la reacció que han provocat en mi.

Gràcies per aquest bocinet de mar i d'estiu tot just estrenada la primavera!

T'envio una abraçada primaveral
Unaquimera

Has sabut fer d'un record entranyable una metàfora poètica preciosa.

M'has fet pensar que no recordo massa bé el bateig del meu fill al mar. Tinc més present el primer dia de piscina, quan vam començar el curset de nadons.

Felicitats per la teva memòria i per aquest poema!

Núria

Una pluja agradable de sensacions. Una pluja d'aigua de la mar salada. A mi m'agrada tractar a la mar en femení. Segurament quan m'acaronen les seves ones, les percebeixo amb una certa sensualitat.
Valoració conceptual: M'aporta i enriqueix.

com sempre una plaer llegir-te!

Sempre que llegeixo un poema de qui sigui, hi busco les paraules o frases que dient una "cosa", en volen dir un altra(no soc filoleg i no se com se'n diu...). si la "cosa" esta dita amb paraules dificils de trobar i d'imaginar i son ESPECIALS, deixant veure clarament que es el que la poesia vol dir(quin tàco m'estic foten!), me les guardo al meu calaixet dels tresors morts/VIUS(es una maleta vella i arrussinada...però meva), com si fos or. I quant tinc temps, els torno a llegir i disfruto del moment. M'hi banyo de cap a peus. M'hi entortilligo(...mes tàco!).
Quant et vec una cosa nova Aurora, ja em preparo per disfrutar, riure fins a petar i destornillar-me, però aquesta vegada m'has fet posar seriòs i es dels pocs escrits que he llegit unes 50 vegades seguides, perque es una obra d'art. No te cap "cosa"...es tota ella una "cosa"(retàco...). T'hi trobes, al mar! Voldries tornar-t'hi a trobar. A tots ens ha passat. Tots, quant som a la platja en veiem mil de nens i nenes que els hi passa el mateix, pero posar'ho d'aquesta manera tan "10" en un poema, es una troballa que costa molt de descobrir.
Rapidament l'he posat al "calaixet. No n'hi tinc gaires. Costa molt de trobar-les, però t'he de dir que entre les poques que guardo, hi tinc el "De parar i desparar taula" de la Maria Merçe Marçal, a la que no tens RES a envejar...
Veig que tens molts fans que gaudeixen dels teus escrits, però jugant, jugant a escriure, no se si te'n adones de la GRAN escriptora que ets.
Lleida es un niu de poetes i se'n hauria d'adonar de qui es l'Aurora Marco. ara que...al tiempo...

I callo!

Amb paraules molt poètiques i detalls ben cercats, fas que la primera glopada de l'amargantó de la vida la conegui la noieta en un mar acollidor.