El primer amor

Un relat de: Bolet

I el temps passa,
passa lentament però sense aturar-se
i els records cada cop són més presents.
I m'enganyo a mi mateix...
i faig veure que vaig fer bé;
i m'enganyo a mi mateix...
i faig veure que no vull saber res de tu;
i t'enganyo a tu...
quan dic que ja no t'estimo.

I el temps passa,
passa lentament però sense aturar-se
i els records no fugen del meu cap.
Jugo amb el nostre passat,
i m'invento els records
imagino un món on jo no t'hagués rebutjat
on haguéssim pogut ser lliures
i volar com ocells.

I el temps passa,
passa lentament però sense aturar-se
i els records envaeixen la meva ment.
I no oblido el gust dels teus petons,
el gust del teu cos,
tastar la teva pell.
I no oblido els riures, les mirades,
els moments junts;
no oblido la passió, com oblidar-la?

I el temps passa,
lentament però sense aturar-se
i m'adono que vaig fer mal fet.
Em penedeixo cada dia d'aquella tarda,
maleeixo cada llàgrima que et vaig provocar
i totes les que hauran caigut...
Perquè per les nits penso i m'adono,
entre la soledat del meu llençol:
que ets l'única dona que m'ha estimat.

Comentaris

  • és preciós. [Ofensiu]
    sucdetaronja | 02-09-2007 | Valoració: 10

    deixa que ella el llisca si no li l'has ensenyat.