Cercador
El preu del silenci
Un relat de: instants- Compartir:
Apretà les dents, alçà el puny i el deixà caure amb força, les dents espategaren contra el terra humit i un flagell de llàgrimes copsaren les galtes sagnants.
- No ploris tros de puta!
El peu rebentà contra el seu estòmac, les costelles no amortiguaren el cop i l'ofeg li feu saltar una barreja de sang i saliva per la boca. Restà inmòbil. Ell la mirà amb fàstig, tros de puta pensava, tros de puta miserable. Li alçà el cap per veure com gemegava de dolor, li golpejà de nou.
Quan va veure a la Cristina el cor li feu un salt. Estava trista però no plorava, restava oclusa sentada al terra ,l'esquena contra la paret al costat del sofà. Hi havia un rastre de sang i vòmits per tot el menjador, es va agenollar al seu costat mentre la tapava amb una manta, va aixecar-la del terra i recolçà tot el seu pes en ell, no podia caminar, tota ella eren tremolors, no gosava parlar i finalment la va agafar amb els seus braços per a portar-la a l'hospital.
Quan estaven al replà de l'escala s'obrí la porta dels veïns, en veure'ls la por s'apoderà dels ulls d'aquell personatge que era còmplice d'una pallisa i dels seus crits, tancà la porta com si no hagués vist res. Ell sabia qui era el responsable de la destrucció d'un somni i d'una vida i ho va mantenir en silenci.
Comentaris
-
Dos descobriments[Ofensiu]nuriagau | 04-06-2011 | Valoració: 10
Un relat colpidor i ben narrat que fa que el lector se senti com a espectador de la, malauradament, versemblant escena. Un lector que sembla que també, com el veí, guardi aquest secret en silenci.
M'ha agradat descobrir-te, instants.
Núria
PS: Amb la nova pàgina d’RC no sabia com es podien buscar els relats segons els títols, ho he descobert massa tard. He publicat un relat que coincideix amb aquest, malgrat la temàtica és moooolt diferent.
-
Quants silencis[Ofensiu]gypsy | 13-07-2006 | Valoració: 10
diuen massa? en aquest món de misèria que ens ha tocat viure.
Després de l'agressivitat i de la violència, sempre queda un buit en la víctima, i es va fent més magre per dins, quasi inexistent.
L'agressor no sé què deu sentir i el qui s'ho mira sense fer res imagino que por i covardia.
gypsy -
Fet real, per desgràcia[Ofensiu]llLlibertatll | 07-06-2006 | Valoració: 10
Tan de bo no hi haguessin més maltractaments, tant en les dones, com en els nens, com en totes les persones que es puguin sentir agredides no només físicament, sinó psicològicament...
M'ha agradat molt com has descrit la situació, li has donat un to molt realista al teu relat. Espero que continuis escrivint! -
lamentablement real[Ofensiu]Ilargi betea | 06-05-2006 | Valoració: 10
M'agrada molt la teva manera d'escriure, directa i contundent, i també la manera d'afrontar els problemes d'aquesta societat malalta.
Molt bé per introduir el personantge del testimoni covard, que podriem ser tots, hem de crear consciència que denúnciar aquestes coses no és xafarderia sinó una empenta per aquella persona que està anul·lada pels insults i els cops.
Una forta abraçada! -
enhorabona[Ofensiu]Àfrika Winslet | 02-03-2006 | Valoració: 10
per com escrius, però també per fixar-te en el silenci de qui calla tot el que sap i no diu... res. Què trist, quina ràbia... i què real alhora.
un petó de bona nit! -
Molt contundent[Ofensiu]blaumar | 25-02-2006
i lamentablement real.
-
ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh[Ofensiu]silvia_peratallada | 14-02-2006
quina ràbiaaaaaaaa
collons, quantes coses... sort del tros de l'amiga... sinó hagués trencat la pantalla...
M'ha agradat... el silenci d'uns és la mort dels altres..
que visqui la lluita antipatriarcal, i que algun dia aquestes coses no s'hagin de veure...
Salut i llibertat, company!
Felicitats per aquest relat! -
.. és molt alt[Ofensiu]Leela | 13-02-2006
i miserable.
En poques paraules has estat capaç de crear molts sentiments: l'odi incomprensible, cap a si mateix del que colpeja, l'abandonament esgotat del que rep, la compassió i del que ajuda i sent culpa de no haver dit res, la sordidesa a la que podem arribar les persones quan per por a enfrontar-nos a nosaltres mateixos i, enllocser valents per denunciar, callem,
Un bon relat instants, com diu l'angie convida a la reflexió.. convida a cridar!
Un petó!!
Leela -
El cru silenci ...[Ofensiu]angie | 13-02-2006
Més dolorós que un mastegot.
Un relat que convida a la reflexió i condemna allò que sovint els humans fan, callar.
Com jo no callo, gairebé mai,
això reporta algun que altre conflicte,
però més dur és veure i girar el cap,
és més car a la llarga :
no et deixa viure.
Molt bé,
angie
Valoració mitja: 9.86
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96487 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.