El préstec feréstec i el poeta burleta

Un relat de: llamp!

Una vegada ens vàrem hipotecar,
però no de per vida,
si no de vida per... pagar.

De vida, per acabar pagant
totes i cadascuna de les quotes,
i... suant.

Si acabem fent els deures que toquen,
ens recompensaran amb la propietat,
que compartiré amb la meva esposa.

Si no complim amb el crèdit
ens embargaran tot el que tenim,
però és que només paguem rèdits!!!

Com que estem al dia,
no pateixo,
però hi ha qui patiria.

El préstec feréstec enriqueix als bancs
i deixa d'enriquir a la majoria
per enriquir a uns quants.

La crisi afavoreix als rics,
malgrat el que diguin els hisendats,
els demés ens barallem per uns pessics.

La classe obrera som la majoria.
Som qui paga les factures
i se'ns trepitja amb dolenteria.

Aneu a pastar, colla de lladres!
Diria que nosaltres no estem en crisis,
no sabeu què és guanyar-se les garrofes!

Les hipotèques-escombraria
són les que mai s'havien de concedir.
Viure sota un pont més m'estimaria.

I si no us poseu ulleres
estareu pagant interessos
pels segles dels segles.

Que encara s'ha de veure,
com els alts dignataris
treballen per menjar i per beure.

Desconfio i m'hi jugo el coll
que molts directius especulen més del compte,
amb els diners que no són seus, bocamolls!!!

La picardia del "Llàtzer de Tormes",
està a l'ordre del dia
en aquest país de "yo me lo guiso y tu te lo comes".

Crisis d'estrenyiment... merda pels 'yuppies'!
Això és l'anarquia! Visca la utopia!
Crida el poeta... en to burleta.


Comentaris

  • Molt bo!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 15-09-2009 | Valoració: 10

    Si de Miquel Martí i Pol ja en deien que el gran revulsiu de la seva poesia és que era propera i planera, de poemes com aquest què se'n pot dir? D'entrada, la sàtira poètica és tot un art, ja que cal descriure les imatges o les impressions amb una certa originalitat en la forma però sense desvirtuar el fons. És a dir, que s'entengui però sense barroquismes innecessaris ni metàfores rebuscades.

    Company, uns versos molt ben trobats!

    Salut i lletres, mestre!

    v

    PD: de totes maneres, no sé si el poeta és l'únic burleta... Algú hi deu haver que se'n burla més i tot, de la situació actual. Algú desconegut que ja deu tenir la bossa prou plena...

  • genial[Ofensiu]
    Urepel | 31-08-2009 | Valoració: 10

    Molt bo.
    Imolt d'acord en la postura, perquè de poesia en sé ben poquet i no sabria dir-ne gaire més. Lliga i relliga i crida l'anarquia, que arribarà la utopia.

    dest: "Viure sota un pont més m'estimaria". I jo,
    i els problemes que es ténen si un s'enginya alguna foma de viure diferent a les "acceptades", precisament les que t'encadenen a malviure i no et permeten viure. "Pots triar" sembla que diguin; pagar o pagar més.
    - I no puc comprar una caseta de gos i viure al mig del carrer?
    -Incivic!De pet a la presó per desordre públic!
    - Doncs a la merda!

  • No ens podem agenollar[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-07-2009 | Valoració: 10

    Només burleta? Però si has agafat un tros de veritat, un d'aquells trossos que escup a la gent a la cara pels mitjans!
    Això no és economia, això són quatre economistes que no donarien un duro per algú morint-se de set i de gana agenollat al seu davant!


    Sergi

  • Sense el barroquisme[Ofensiu]
    ANEROL | 23-06-2009

    de'n Gòngora ( perdona'm aquesta llibertat, és el que em recordo d'ell; t'agrairia em corretgessis si em confon) poema burleta, realista, ironia de la vida. Noi, m'està agradant llegir-te. No vull puntuar, si comento ( que no és la meva especialitat) és que en gaudeixo

  • Sàtira poètica de la salvatgia[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-06-2009

    Com pots veure, no havia oblidat que tenia aquest poema esperant ser comentat; la tardança ha estat deguda a la prioritat de les feines urgents que calia fer cada dia, i que no m'han permès darrerament entrar massa a RC, menys encara posar-me a escriure... però ara que he trobat l'estona necessària, no vull perdre l'ocasió de deixar-te una mots aquí mateix.

    Em sembla aquesta una bona sàtira a la salvatgia econòmica i a la crueltat social que s'exerceix amb l'excusa d'una crisi que serveix de tapadora per a tant i tants... realment, has exercit com a poeta burleta.
    Pel que sé ( m'ho vas dir tu mateix a Filigrana ), valores molt i t'agrada la brevetat poètica, però veig que aquí has creat un poema llarg, sense escatimar versos per deixar clar la teva opinió i el teu sentir: ben fet, Dani!

    T'envio els meus desitjos d'una bona nit, tan especial com tu la desitgis,
    Unaquimera

  • Naiade | 12-06-2009 | Valoració: 10

    Bon relat de denuncia llamp, dius veritats com temples. Així es la vida de la majoria de nosaltres i som dels afortunats!!! I han coses que no s'haurien de poder fer, es una veritable vergonya, però sembla que qui mana és intocable, fins que molesta a algú més poderós que ell i se'l carrega. Només podem lluitar protestant, i escrivint-ho com has fet tu i no cansar-nos mai de lluitar pels nostres drets; esperem que algun dia sigui tot plegat una mica més justGracies per enviar-me'l.

    Una abraçada

  • La Crisi no és solidària[Ofensiu]
    surina | 12-06-2009

    No afecta a tothom. Hi ha moltes caixes fortes
    plenes d'euros que faríen la vida més planera a mil·liers d'aturats. Però no hi ha res a fer. Només escriure com has fet tu.

    Gràcies per aquest poema.

    Una forta abraçada.

    Irene Tironi

  • Tota la raó[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-06-2009 | Valoració: 10

    Molt real i molt ben descrit. He gaudit llegint-lo. Gràcies.

Valoració mitja: 10