El preludi del Silenci

Un relat de: blaster

Pensant en tot el que m'he deixat perdre,
sempre maleïda per la meva covardia
mai expressant el que realment volia,
enganant-me a mi mateixa
quan t'en adones que la diferència l'ànima esqueixa.

Nou mesos de vida sense mort
extingits com el sol hivernal
el retorn a l'infern ha marcat la meva fi,
renaixent en la vida sense destí.

Allà trobaré la fi dels temps
aclamat des de que vaig sortir de la llum
reafirmat des de que tinc consciència
necessari des de que m'he mort en vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: