El portàtil

Un relat de: Noè Reverter Segarra
Com de costum en un dijous, vaig arribar a casa a les sis i mitja de la tarda. Allí em vaig fer un entrepà i vaig berenar mentre veia la televisió. A les set aproximadament vaig anar a la meva habitació, obrí el portàtil i de sobte la pantalla es posà de color rosa, després verd, més tard groc seguit d'un roig intens...

En un principi vaig creure que era un virus, però era molt poc probable perquè encara no m'havia connectat a Internet ni a cap dispositiu USB.

Mentre estava pensant que podia passar, vaig veure que els colors canviaven cada cop més ràpid, fins que es va posar la pantalla de color negre amb un petit forat al centre. Vaig quedar-me una estona mirant fixament el forat fins que vaig veure un ull semblant al d'una persona a l'altra banda de pantalla, però va llevar l'ull i va posar dos dels seus dits marrons, allargats i estrets de la mà pel forat, i fent força, va fer un fora quasi tant gran com la pantalla.

Aleshores li vaig veure el seu cap allargat i de forma ovalada i ens quedarem
mirant-mos fixament, fins que aquella cosa va començar a xisclar, i darrere d'ella, al fons, es veien més de mil d'aquelles espècies corrent cap a mi.

Jo sense pensar-m'ho dos vegades, vaig baixar la pantalla del portàtil.

Comentaris

  • Moulin[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 19-03-2014 | Valoració: 10

    M'alegra saber que t'agrada i que t'identifiques, la veritat és que comentant aquest relat, me l'has fet recordar i m'he l'he tornat a llegir després de molt temps.

  • Surrealista![Ofensiu]
    moulin | 19-03-2014 | Valoració: 10

    Ei Noè! Ets una d'aquelles troballes sorprenents que de tant en tant descobreixo en aquest web.

    Gràcies pel teu comentari. A mi també m'agraden les històries amb final sorprenent com aquest conte. A més sóc informàtic i m'hi sento identificat.

    Ben original!

l´Autor

Noè Reverter Segarra

24 Relats

41 Comentaris

21844 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
No en tinc ni idea d'escriure,
i escric.
No en tinc ni idea de música,
i componc.
No en tinc ni idea de la vida,
i visc.
(Noè R.S.)