El portal del temps (II)

Introducció: Pels que no heu llegit la primera part, a en Bruno uns homes amb una vestidura molt rara li van disparar un fletxa que no el va encertar. Ara si, comença la segona part:

Vaig intentar fugir. Els homes, mentre em perseguien, es deien entre ells alguna cosa en una llengua que jo no entenia, debia ser llatí. Però abans de que poguès pensar-ho, un d'ells s'em va plantar al davant i em va donar un cop de garrot al cap. Em va fer molt de mal i a sobre em vaig desmaiar.

Quan em vaig despertar de seguida em vaig adonar que estava en un calabós. Vaig mirar a tots costats. L'home del garrot em mirava distant amb cara d'estranyesa.

- Com et dius? -em va dir l'home, amb veu ronca- Sembles una bruixa. Portes una roba molt estranya.

- B-Br-Bruno Hartlieb -vaig tartamudejar- i no sóc cap bruixa. No veu que soc un noi?

- Les bruixes poden canviar d'aspecte quan vulguin.

- Ah. -vaig dir amb un fil de veu-.

En aquell moment em vaig donar compte de que tot allò que estava passant no semblava de la meva època. Tampoc era normal aquella obsessió per les bruixes.

- A- a-a quin any estem? -em vaig atrevir a preguntar. Amb aquell homenot ni tan sols el meu pare s'atreviria a preguntar-li això.

- Doncs a l'any 1184 -l'home em va mirar amb una cara com si m'estiguès dient que sóc idiota- sí que sembles una bruixa, sí. Demà farem la prova.

- Visca! -vaig exclamar, conent- Com és la prova?

- Et cremarem a la foguera. Si ets una bruixa, sobreviuràs, i ens equivoquem, moriràs.

Quan l'home s'en va anar, em vaig estirar al llit, abatut. No tenia ganes de dicutir amb aquell homenot i a sobre encara em feia mal el cap. A més, aquell homenot em va donar un amulet màgic per si de cas era una bruixa, no m'escapès. Però com que no era una bruixa, m'escaparia aquella nit.