el port

He llegit els teus relats i... no hi han paraules són d'aquells que m'agraden. Aquest en concret el simbolisme de la barca que l'espera un petit port però amb un perosnatge que anhela la seva arribada... pot voler dir tantes coses.

M'agradaria llegir més coses teves, però veig que fa temps que no publiques a RC, si hi tornes coninuaré gaudint dels teus bons relats.

Moltes gràcies per el teu comentari i consell, si no és demanar molt, em pots escriure un correu mostrant-me la manera correcta d'utilitazar les comes? de fet sempre tinc dubtes i la teva ajuda pot ser inestimable.
el meu correu lafadadelbosc@gmail.com.

Un cop més Gràcies.

la Fada

Gràcies pel comentari, ha fet que et descobrís.
No et comentaré la teva magnífica prosa perquè ja ho han fet i hi estic d'acord. El que em sembla que ningú no ha fet és referir-se a un aspecte del relat que és força original: és un home qui espera la barca! Això trenca l'esteotip de la dona que espera, des de la Penèlope de l'Odissea fins a les incontables imatges de dones que esperen el retorn de de la barca (amb l'home) que és enmig del mar. I que a més li hagis donat una gran sensibilitat i bellesa al relat de l'home que espera la barca (amb la dona) el converteix en una peça única. Bo de debò. No dubtis que et seguiré llegint.
Shaudin

una vegada més, els teus relats i els trobo màgics, eteris,bellíssims.
Em donen la impressió que cerques quelcom que ni tu mateix saps què és.
No entenc,crec que ja t'ho vaig dir en un altre comentari, que amb les teves qualitats et conformis amb quatre relats.
Gràcies per comentar-me. M'emplena d'alegria veure que tens una escala de valors molt ben col-locada.
T'envio una abraçada encoratjadora.
Nonna

saps? em recorda a una canço....

....-Ella despidió a su amor
Él partió en un barco en el muelle de San Blas
él juró que volvería
y empapada en llanto ella juró que esperaría
miles de lunas pasaron
y siempre ella estaba en el muelle
esperando
Muchas tardes se anidaron
se anidaron en su pelo
y en sus labios

Llevaba el mismo vestido
y por si el volviera no se fuera a equivocar
los cangrejos le mordían
su ropaje, su tristesa y su ilusión
y el tiempo se escurrió
y sus ojos se le llenaron de amaneceres
y del mar se enamoró.....-

be, vaig a buscar la teva princesa princep del pais del vent, si la trobo...t'aviso!
;)

l'estil poètic i meravellós del teu relat.
Em permeto demanar-te que escriguis.
Ens deixes sense el gaudi d'uns bons escrits.

M'ha arribat al cor aquesta història del petit port i la barca. Prosa poètica delicada i bellíssima. Senzilla i encantadora.

Continua, si et plau, escrivint així...

M'encanten els prínceps, però només els dels contes...

I és que he arribat aquí per la coincidència en els nostres nics.
Ha sigut bonic que em descriguessis el teu país del vent... tot aire fresc amb olor a mar, en un port petit esperant la barca. Bonica metàfora.

Per mi el país del vent n'és un altre, i m'ha fet gràcia tenir aquí tant a mà una perspectova tant diferent i tant ben trobada.

Fent referència al text: m'agrada que es vagin repetint tota aquesta serie d'elements tant suggerent: el port petit de ciment, el mar, la barca. A més, sembli que tenyeixis tot el relat de blau fosc i blanc gelat, gràcies a referències com el vent sempre a la cara (fred, blanc) i els ulls blaus del príncep que es confonen amb el blau del mar.

Aquests pàràgrafs són els que més m'han agradat; en ells hi apareix la repetició d'elements de la que que et parlava i els colors tant clars que jo hi veig. Sembla una fotografia feta des de lluny, una mica borrosa.

Gairebé feia un any que estava allà dret sobre el port petit de ciment en el país del vent esperant que la barca arribés. De vegades la veia a prop, d'altres més lluny, però sempre la veia, lluitant contra el mar, contra el vent, contra tot... sempre lliutant i jo no podia deixar de mirar-la, d'esperar-la. (...) Feia gairebé un any que estava allà dret sobre el port petit, esperant, no menjava, no dormia, no descansava, sempre els ulls fixos en la barca, observant-la atentament, sense perdre cap detall, volia saber-ho tot d'ella. (...) Algun dia arribaria i jo estaria allà sobre el meu port petit de ciment en el país del vent.

Continuaré llegint-he.
Felicitats príncep!


-Filladelvent-

Que bonic, que tendre...m'has deixat amb un somriure a la boca després de llegir aquestes línies tan màgiques i carregades de sensibilitat.
Una abraçada,
AtzaVaRa

Una metàfora plena de tendresa i sentiment.

Que bonic, esperar sabent que arribarà algun dia; que bonic, viatjar sabent que t'esperen...

Segur que un dia, ni tard ni d'hora, arribarà al teu port petit.

Felicitats, m'agrada com escrius :-)

m

Un relat precios i molt tendre, com tu... Les teves paraules fan reviure sentiments. A veure si escrius algun relat més, escrius molt bé. Ja m'agradaria escriure com tu. Ets molt bon tiu i un gran amic, no et vull perdre mai!asies x tot wapixim!!no canviis mai!

continua esperant la teva princesa algun dia arribarà.. ben segur que sí, no et cansis mai desperar!!
fins sempre, mlts petonets.

Cada cop que llegeixo els teus relats m'agraden més. Esperant a que algun dia arribi... això sol passar... m'agrada la tendresa amb la que escrius cada paraula. Es nota que n'entens! Vinga fins aviat!

:)

... la idea d'esperar a aquella persona que estimes en un port amb el vent que et bufa la cara, veient que ve i va, i tu , allà esperant per si un dia arriba...

no et desesperis! que tot és molt tendre.

Equinozio

Un relat molt tendre i molt bonic!!!
Tigues esperança... la barca algun dia arribarà!!! Esperança i paciènica... continua esperant....

Molt dolç!! M'ha agradat molt!!!

M'ha agradat coneixe't!

Anna