El pop de tarannà pèssim

Un relat de: touchyourbottom
Aquell pop reia, reia, reia a cor què vols què desitges. Li feia vergonya i es tapava la boca amb els braços superpopsats, ai, superposats.

Reia, el mol·lusc, perquè un tal Castilian Jonh, al seu torn, reia, reia, reia a cor què desitges què vols. Reia, reia tant que les mandíbules li feien mal i no podria ni parlar ni sopar patates jaerla amb...pop.

El pop reia, reia i bé que li anava, dins aquell mar més brut que el cervell d'un polític que ni sabia anglès ni fer discursos sense tirar escopinades verinoses (no més pistes). Reia i sort en tenia ell que, és clar, què vols en un hàbitat tan corrupte d'aigües tacades de merda desfeta i per desfer..i més que se'n podria contar.

El pop popseïa, ai, posseïa, un tarannà pèssim i d'aquí a pessimista un pas. I llavors...llavors..com un miracle i sense anar a missa, aquelles sobtades i guaridores rialles.

-Rialles octopússiques!- exclamaren a l'uníson una coral de gambes llagostineres que, encomanades, s'engrescaren i enriolaren. Reien amb la 'i', que els afavoriria els moviments pèlvics de dansa del ventre en una altra vida. Hi,hi, hi, hi!

El pop reia amb la 'a', la volia tornar sorda a còpia de tapar-se la boca amb els tentacles i per tocs tímids que també el caracteritzaven. El hahahahahah, poderós, empentà potes pòpiques i es deixà ressonar per totes les corrents (sub)marines amb què topà.

La pregunta seria: de què reia, en Castilian John? De què, que hagués rebotit energetico-vibracionalment per alguna raó contra aquell específic pop, concret pop, peculiar pop?

Per una bajanada, és clar. O sigui: bona cosa. Va, explica-ho, lo Castilian John!

-Potser.

-Ni potser ni hòsties embolcallades. Fes-ho saber!

-Bé, hahaha. Jo reia (encara ric, eh? )de la imatge de la dona d'un famós poeta del segle passat, la Kampu Brhi Zen Oh Via (l'he orientalitzat) en què duia un pentinat-croisant. La pasta pastissera la feia semblar bicornuda i torejable (en fires innòcues). A més, l'elevava, la dona esdevenia croisantico-volàtil (enveja pura i dura). Hahahaha. I abillada amb aquella roba de l'any de la picor que no marxa amb cap anti-bite.


Si no era així ben bé, mira, tu, tergiversar i histrionitzar és saludable.

Per cert, el pop amb patatones no es va manifestar. El pop la va palmar feliç i el seu cos en estat inefable i joiós va anar a parar a Palma de Mallorca on se li va fer una cerimònia embolcallant-lo amb una ensaïmada cosineta del croisant. Un detallàs. Faraons egipcis, des del temple del més enllà, feien dentetes.

L'autora del relat, empàtica amb el pop, li desitja una bona reencarnació i creu que la nova existència ja la està duent a terme en el físic d'una cotorra cancampassolenca xerrameca com ella sola -i com jo.

I acabo felicitant lo Castilian John per haver complert anys avui, dia 13 de setmembre del corrent any. Ah: el pop se't materialitzarà en somnis, en el món oníric. En la primera part no podrà evitar retornar al seu pèssim tarannà, paciència. Seguidament deixarà de ser queixós i t'abraçarà i et pringarà de tinta indeleble. Res: només la seva manera de donar les gràcies per haver pogut riure pels cosits i descosits.

Pop molts anys!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

83531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).