EL PONT EIFFEL D’ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Coincidia en la meva visita a l’Ajuntament amb l’alcalde, Joan Farrés Porxas, xerràvem de les escoles, anteriors i posteriors a la dictadura franquista, sembla que se’n ha fet una publicació monogràfica; m’explicava també que la reconstrucció del Pont sobre el Fluvià, que l’any 1919 retratava el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929) es feu amb material procedent de l’enginyeria de l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923), no trobava constància però, de cap document que ho corrobori.





Llegia a : http://turisme.plaestany.cat/Seccio/QueFer/Fitxa/tabid/107/IdF/388/IdT/44/language/ca-ES/Default.aspx
La primera notícia que tenim del pont és de l'any 1392. Sibil.la de Vilademuls, que tenia jurisdicció sobre la vila d'Esponellà, n'ordenà la construcció aquell mateix any. Aquesta obra viària de gran magnitud fou finalitzada el 1442 en temps de Margarida de Corbera, senyora d'Esponellà i del seu castell.

En el pont hi fou establert el dret de pontatge, a excepció dels habitants d'Esponellà, de Merlant i de Porqueres que es veien afavorits "amb motiu de havers treballat en la fabrica de dit Pont". La inscripció amb data de 1442 es trobava originàriament encastada en l'arc major del pont fins que la seva part central fou volada a finals del segle XVIII.

El 2 de desembre de 1794 , Jerónimo Girón y Moctezuma. III marqués de las Amarillas (ca. 1740-1819) va donar l'ordre de volar el pont per tal d'impedir el pas de l'exèrcit francès. El gran arc central de 36 metres de llum va ser destruït i moriren en l'explosió quatre persones.

Els anys 1900-1903 la diputació de Girona va iniciar la reconstrucció de l'antic pont medieval. La llum de l'arc central fou salvada per un tram d'estructura metàl•lica de 39.92 metres de llargària.

El pont fou volat novament l’any 1939 durant la retirada de l'exèrcit republicà.

L'exèrcit ‘nacional’ – els sediciosos triomfadors contra la II República - va restituir el tram esfondrat entre els mesos de setembre i novembre del mateix any, per tal de donar-li l'aspecte actual.

A la pàgina de l’Ajuntament d’Esponella : Pont d'Esponellà

Aixecat sobre el Fluvià, fou autoritzat per Donna Sibil•la, vescomtessa de Rocabertí, l’any 1392. Quan fou acabat, l’any 1442, la senyora d’Esponellà era Margarida de Corbera. Tenia una longitud de 156 metres, una amplada de 4 metres i una alçada de 17 metres sobre el llit del riu. Constava de 6 arcs, el més gran dels quals feia 36 metres de llum. Va romandre intacte fins l’ant 1794, en què per dificultar el pas dels francesos es va destruir l’arcada principal. No es va reconstruir fins a l’any 1904, gràcies a la campanya iniciada per d’historiador Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) el sr. Pere Ordis i Bonal.

L’any 1939, les tropes republicanes el van tornar a destruir.

El novembre del mateix any 1939 , es va portar a terme la seva reconstrucció.

Trobava inexplicable l’absoluta manca de dades per part COAC , Col•legi d’arquitectes de Catalunya.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Esponell%C3%A0

Quan al topònim Esponellà , forma diminutiva, derivada etimològicament del llatí spŏnda, mat. sign. || 1. En el llatí tardà prengué aquest mot el significat de ‘marge, vorera de riu’: cf. «ipsa sponna de super rivo», en un document de l'any 890 (Balari Oríg. 117).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives a les escoles, així com qualsevol imatge de la Capella de la Verge dels Dolors de Can Moner, al veïnat de Martís de Dalt.

Es trencava a Esponellà el mite de que Girona té més i millor informació sobre el patrimoni històric i/o artístic de CATALUNYA.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6118 Relats

635 Comentaris

3793534 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com