EL PONT DEL DIABLE

L'avia Remei contava amb moLts anys sobre l'esquena corbada cap endavant precisament per això, pel pes dels anys que s'amuntegaven sobre d'ella i no la deixaven posar-se dreta.
Tots al poble li deien iaia però no tenia nets, si fills, o potser si, potser tots els del poble de tant com l'estimaven. Ningú sabia del cert la seva edat però tots coincidien en que era la més vella i tenia corda per temps.
Va tenir un xicot de jove que li va matar la guerra i ja no va voler saber res més dels homes. Es va entossudir en quedar-se soltera i verge ( bé, això de verge ningú ho sabia del tot cert), però si sabia tothom que vivia sola en una maissota a les afores del poble envoltada de gossos i gats.
En un temps que hi tenia gallines i porcs, i fins i tot va tenir un corderet. La carn d'aquell corderet va ser l'última carn (per un temps ) que va provar la seva boca.
Ella mateixa el va matar, i el va guisar al forn de pedra amb ties fumejants i amb paciència i va convidar unes quantes amigues a provar l'exquisit essa d'aquell menjar.
Totes van explicar més tard que la iaia Remei no deixaven de rodolar-li les llàgrimes galtes avall ni de somicar mentre mastegava la carn cuita d'aquell corder. Les seves amigues elogiaven el guisat i la textura tan tendre de la carn d'aquell corder sacrificat, parlaven de lo bé que devia haver estat cuidat per tenir aquella carn tan saborosa al paladar i tan tendre entre les dents. I la iaia Remei encara plorava més.
A partir d'aquell dia la iaia Remei es va decidir fer-se vegetariana. No més corders! No més porcs! Ni tan sols gallines! Ni conills! Els animals havien de ser lliures pa pensar ella, i va decidir fer-se vegetariana, no sabia en aquell moment que forces més poderoses l'haurien de fer rectificar.
Va desmuntar totes les corralines i va deixar-ho tot preparat pel que hauria de ser el seu nou menjar: va plantar tomàquets, cogombres, albergínies, pebrots, mongetes, enciams, cols, api, patates, julivert... Tota una gran varietat de plantes i tubèrculs comestibles.
Pel poble deien que la iaia Remei es moriria avial amb aquest canvi de dieta, que no duraria molt però no va ser així, es va fer més àgil i semblava que es rejovenia. Havia enterrat els seus germans i a algun nebot, anava enterrant les amistats de la infància per fer-se amb l'honorable nom de "més vella", i per això mateix la més respectada.
Va passar una nit d'abril en que es va voler fer un dels seus plat preferits: espaguetis amb all i julivert. Per fer-ho, va bullir els espaguetis al dente i els va escórrer passant-lis aigua freda i quan anava a preparar l'all i ell julivert va pensar que què tal estarien amb unes fulles de menta per donar innovació al seu paladar. Com al seu hort no tenia menta i encara era d'hora es va encaminar cap el camp, fora de la masia, ella sabia que passat el riu trobaria unes mates precioses de l'herba aromàtica que desitjava.
Va arribar al llindar del riu que baixava molt crescut degut a les últimes plujes
Va mirar per tot arreu i no va poder trobar la passarel·la que l'havia de conduir a l'altre riba que sens dubte el caudal de l'aigua l'avia tret del seu lloc. La iaia Remei es va quedar resignada. S'hauria de conformar amb el julivert.
De tornada a la masia se li va apropar un home jove i forester en el poble, va saludar molt amablement a la iaia, van parlar de les pluges persistents dels últims dies i de lo bones que serien pels camps i la Remei que era de conversació fàcil i fluida va explicar al forester la seva contrarietat al no poder creuar el riu, que per la seva edat no es sentia amb forces ni per posar pedres ni un tronc, ni res es podia imaginar per poder passa a l'altre riba del riu.
L'home va riure amb els ulls, la iaia Remei ho va saber per que els va veure brillar, i va pactar amb ella que si tenia paciència ell l'ajudaria amb la seva força i la seva experiència. Li va dir que si era capaç d'esperar que sortís el sol, ell li construiria un preciós pont per salvar el corrent del riu per el que passaria sense cap temor. La Remei va tornar cap a casa seva.
Se li va passar la gana i se'n va anar a dormir aviat, no va pensar més que uns pocs segons en les paraules d'aquell jova que li prometre un pont, bé segurament una passarel·la, va pensar ella, i és va deixar endur pel son reparador de la nit
Pel matí es va despertar abans que sortís el sol, i se'n va anar com un llampec a la cuina, allí estaven els seus espaguetis a mig fer i va recordar al instant la menta, el riu i el jova. Li va venir a la memòria unes paraules que el jove va dir:"La primera ànima que creuï el pont serà per mi". Ella no li va prestar atenció, però ara barrinava per dins si no es tractaria del propi dimoni.
Ella mai havia sentit por de res, però el dimoni era una cosa molt seria!
Es va armar de valor i decidí acudir a la cita, però ho feria amb un gatot que va entaforar en un sac. Va agafar el gat més vell i rebel que tenia.
Abans d'arribar a la riba del riu ja es podia veure el pont. No es tractava de ninguna passarel·la senzilla, era tot un senyor pont de pedra ben tallada, es sostenia per tres pilars de gran amplada i arrodonits, feia una mica de pujada fins el centre i després tornava a baixar. En el centre hi havia una petita cúpula també de pedra amb bancs a als dos costats per descansar.
Amb la vista perduda davant d'aquella fastuosa obra feta només en una nit a la iaia Remei no li va quedar cap dubte de que aquell personatge era el dimoni personificat, però no el veia per enlloc.
Va resar a Nostre Senyor per que ningú hagués passat per allí, va obrir el sac i va soltar al pobre i innocent gat que va córrer esfereït pont amunt i pont avall fins a l'altre riba, on l'esperava ansiós el dimoni per emportar-se'l de cap a l'infern.
El diable esperava emportar-se l'ànima de la vella i va haver d'acontentar-se amb l'ànima d'un infeliç gat i des de l'altre extrem del pon va mirar amb ira a la iaia Remei que respirava consolada.
Explica'n que des de aquells fets la Remei va deixar per sempre el règim vegetarià, que va posar de nou corralines a la seva masia, que va criar conills que matava a diari i que cuinava per a ella i per a d'altres convidats. Va criar porcs, i gallines, i pollastres... I a tots els animals abans de sacrificar-los els beneïa i els encomanava al Totpoderós fins que un bon dia li va arribar la mort.
I que aquell pont tan majestuós va quedar com a senyal de que el diable existeix i que es passeja senyorial entre els mortals amb el únic desig d'endur-nos cap a l'infern.