Cercador
EL PONT D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Josep Olivé Escarré es situava davant del pont d’Agramunt – al que se li atribueix origen romà, el que avui podem veure però, es sense cap mena de dubte una obra medieval - damunt del riu Sió, que avui ‘canalitzat’ i dòcil , travessa tota la vila, al pla es conserva el senyal de les aigües en alguna de les ’rubinades celebres’ .
Originàriament, fou un pont amb dos ulls idèntics, avui un d'ells però, està tapat, gairebé no es percep, i no és practicable, com ho era l’any 1921, quan el Josep Salvany Blanch, visitava la vila.
Està format per dues grans arcades apuntades, rebaixades, les quals són unides per un tallamar divisori, de forma triangular, el qual li dóna un forma irregular el pont. Està format per carreus de pedra, mitjans i petits, perfectament tallats de forma regular i disposats a filades. Com a coronament del pont hi ha una cornisa composta per grans maons de pedra rectangulars, de grans dimensions, disposats horitzontalment. A sobre, resseguint la part superior d'aquesta cornisa de pedra, hi ha una barana de ferro forjat, col•locada en temps actuals. Es conserva en bones condicions, a pesar que alguns dels carreus, sobretot el més superiors, estiguin deteriorats a causa de les inclemències temporals i/o climàtiques.
El pont manté intacta la seva primitiva i poderosa estructura, que permet el trànsit rodat dels vehicles que fan via entre Tornabous i Agramunt.
Originàriament, fou un pont amb dos ulls idèntics, avui un d'ells però, està tapat, gairebé no es percep, i no és practicable, com ho era l’any 1921, quan el Josep Salvany Blanch, visitava la vila.
Està format per dues grans arcades apuntades, rebaixades, les quals són unides per un tallamar divisori, de forma triangular, el qual li dóna un forma irregular el pont. Està format per carreus de pedra, mitjans i petits, perfectament tallats de forma regular i disposats a filades. Com a coronament del pont hi ha una cornisa composta per grans maons de pedra rectangulars, de grans dimensions, disposats horitzontalment. A sobre, resseguint la part superior d'aquesta cornisa de pedra, hi ha una barana de ferro forjat, col•locada en temps actuals. Es conserva en bones condicions, a pesar que alguns dels carreus, sobretot el més superiors, estiguin deteriorats a causa de les inclemències temporals i/o climàtiques.
El pont manté intacta la seva primitiva i poderosa estructura, que permet el trànsit rodat dels vehicles que fan via entre Tornabous i Agramunt.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5427821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS