El Pol fa el salt de l'Àliga

i molt divertit a la vedegada.

la meva família ha passejat MOLT per berga, sobretot l'època dels bolets, ja fa anys, però.

GrÀCIES PER COMENTAR-ME. eT VEIG A LA FOTO I FAS CARA DE FELICITAT..., bravo pels de Berga!!

recordo amb molt d'amor les meravelles de les vostres terres.

Parlo de "ferides" però amb l'únic objectiu de donar més relleu a les hores bones, que n'hi ha moltes, tu me n'has donat una, ho veus?, Ara, comparteixo el teu somrís.

I DIU QUE TOT VEIENT EL VIDEO PER LA TELEVISIO SE LI POSA LA PELL DE GALLINA EN RECORDAR LA NIT DE CORPUS QUE VAREN PASSAR TOTS PLEGATS. ARA DIU QUE EN POL TAMBÉ S'HO MIRA, PERÒ NO ACABA D'ENTENDRE L'ANECDOTA, MES ENDAVANT JA HO FARA. TOT I NO SENT BERGUEDANA, DESCRIUS LA PATUM COM SI L'HAGUESSIS VISCUT TOTA LA VIDA. UN PETO EULALIA.

ES UN HOMENATGE A LA FAMILIA ARTIGAS-CORT, QUE JUNTAMENT AMB EL SEU FILL POL, VIUEN, ACTUEN I ES COMPORTEN COM A BERGUEDANS DE PURA CEPA. EULALIA.

Crec que és el primer cop que ens comentem. I vull tornar-te el comentari al meu relat de "La Laia juga sola" per dos raons:

1) Sempre intento correspondre a tothom qui es pren la molèstia de llegir-me i comentar-me. Crec que és una qüestió d'educació entre els membres d'aquesta web. En el cas del teu relat, deixa'm dir-te que l'he trobat ben portat, directe i ben documentat, transpirant l'experiència de les teves terres

2) En segon lloc, perquè m'ha deixat amoïnat la teva preocupació sobre el possible rerefons autobiogràfic que atribueixes al meu relat. Res més lluny de la realitat. M'agrada inventar històries de ficció, que alguns amics em diuen que destil·len de vegades un xic de tristor o angoixa. Però si bé en Passa-Temps sí que és el nom d'un personatge inventat per una de les meves filles, sortosament, és una nena sociable i plena de vida que, a dia d'avui, està orgullosa que el seu pare hagi creat un relat de ficció amb un personatge inventat per ella.

Una abraçada i fins el proper comentari!

Carles

Efectivament, en Pol fa el salt de l'Àliga... abans i tot de néixer, que ja és dir!!! Només puc objectar sobre alguna falta d'ortografia (l'àvia porta accent [la paraula, vull dir, no qui ostenta el càrrec d'àvia]), i no gran cosa més. Has enfocat bé el tema i li has donat un toc d'intriga. Clar que amb les corredisses de moments com aquest, tota intriga de novel·la pot semblar poca, jejej!

I no és fins llegir l'última o les últimes frases que el lector pot entenre el perquè del títol: en Pol fa el salt de l'Àliga. Clar que la gent que hi devia haver congregada a la Plaça de Sant Pere devia preguntar-se el perquè d'aquell comiat apressat de l'Àliga... Ai, si sabessin que, en el fons, qui va fer el salt era en Pol!

Molt ben portat, de debò. I molt, molt berguedà!

Una forta abraçada, Eulàlia, i gràcies pels teus comentaris, també!!!

Vicenç