El poeta censurat pel seu amic

Un relat de: Carles Rebassa

Abans de dir "Estimeu-vos" [...]
tot de vegades he dit "no tingueu por"
i mai no t'ho has pres com un manament.
Blai Bonet

1

Si et poses a davant la meva porta,
la tanques amb la teva por de claus
i em contes contes d'orgues i gripaus,
com podré, jo, parlar amb la veu forta?
O he d'anar a peu i amb la cama torta,
tranquil·litzar-te amb quatre mots suaus
per no sentir-nos súbdits ni esclaus
que alenen d'un envit de pell somorta?
Com podré caminar si em dius que vagi
amb el cap alt i la senyera nova
i em clous l'abeurador perquè no ragi?

Tu esclafes el bessó, prens just la clova
i amb l'Entusiasme en fas cordat de bova
per seure-hi, temorós, fins que no n'hi hagi.


2

Tu em dónes la raó quan me la lleves.
La llenca infecta feta de paüra
és nafra que supura de censura
i et queda cangrenant-se a les mans teves.
Fes compte de tes mans, però i les meves?,
i els dits de qui esterrossen terra dura
i porten pes d'alè i de ferradura,
no hi són, que els seus ulls àlgids ja no els preves?

Serem humils, irem a la victòria;
no ho dubtis un instant: la multitud
esguerrerà, feliç, la por, l'escòria;
plor serà pler, silenci plenitud.
Creu-me, amic. No em diguis més que em tud
quan mot de ver, oh, tremolor irrisòria.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com