El poema que duu el teu nom

La primera vegada que et vaig veure
sabia que m'acabaria enamorant de tu
perquè, com jo, volies aprendre
i als ulls t'hi brillava l'ànsia
d'espremer el món dins el teu cap

Sabia que ben aviat t'estimaria
perquè em vas recordar temps feliços,
antigues mentides aparcades
dolces i d'estiu, com un bon gelat
sempre de maduixa

Suposo que ja es veia a venir
perquè tenies a la cara els somnis
de quan jo tenia vint anys
i m'incitaves a tornar-los a viure
i amb això ja no calia gaire més.




La primera vegada que et vaig veure
vaig saber que m'acabaria enamorant de tu
i que em faries tornar escriure poesia.