El poema de l'alcohòlic

Un relat de: Alèxia

La mar es balanceja lentament,
El tímid Sol s'ho mirava amb calor.
Els sentiments s'esborren de la ment,
No tens cap problema amb solució

L'aigua està freda, però tu no ho notes,
Una llàgrima et comença a caure,
Una veu et parla, però ja no l'escoltes,
Ara tu, ja només penses en beure.

Dolces fantasies quan junts esteu,
Sinó la deixes a temps, et mata.
Ho he triat jo, perquè us molesteu?
És trist, ho sé, però no m'importa.

Tu, per ell, tot ho vas donar:
Amor, dignitat i avui la vida.
L'alcohol ja no et podrà perdonar.
Adéu, és la teva última crida.

Comentaris

  • m'encanta[Ofensiu]
    Aryyy | 23-12-2007 | Valoració: 10


    tia que perfecte!

    és que m'encanta,

    no m'extranya que te l'hagin publicat^^

    és preciós,,


    un petóo t'estimu·


  • Felicitats![Ofensiu]
    Silverwade | 16-12-2007 | Valoració: 10

    La pura realitat en un poema perfecta, m'encanta!
    Felicitats!

  • una mala companyia un gran poema[Ofensiu]
    Lèvingir | 16-12-2007 | Valoració: 10

    Lènvigir

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alèxia

2 Relats

4 Comentaris

1619 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor