El poema de l'alcohòlic

La mar es balanceja lentament,
El tímid Sol s'ho mirava amb calor.
Els sentiments s'esborren de la ment,
No tens cap problema amb solució

L'aigua està freda, però tu no ho notes,
Una llàgrima et comença a caure,
Una veu et parla, però ja no l'escoltes,
Ara tu, ja només penses en beure.

Dolces fantasies quan junts esteu,
Sinó la deixes a temps, et mata.
Ho he triat jo, perquè us molesteu?
És trist, ho sé, però no m'importa.

Tu, per ell, tot ho vas donar:
Amor, dignitat i avui la vida.
L'alcohol ja no et podrà perdonar.
Adéu, és la teva última crida.