El poder de l'àngel al infern

feia dies que no venia, i sempre és un passeig dels què faig tranquil·la, sense presses, d´aquells què no es necessita res més què deixar-se anar, perquè tot ho trobes.

El poder de l´amor què tenim innat i què tot ho pot aconseguir. Allunyar el mal, quant difícil si no es té la força de fer sortir aquest amor, d´aquesta fada que tot ho transforma.

un petó molt gran

...un cant de reis, fades i donyets. Una mirada al més enllà dels somnis.
Salut i rebolica!
PS.- Als verts, potser exactament no és 'mania'. Més bé 'respecte pictòric' (perquè no aconsegueix mai els que vull).

a mi em recorda una oració com les que de petit em feia resar la mare al anar a dormir. És com un prec, com un record, com un desig.
Una abraçada angelical,

J. Lluís Cusidó

La teva poesia sembla talment un conjur!

Tota ella suggereix una especie d'oració de les que cal recitar per sentir-se protegit de tot mal.
Imagino perfectament una rotllana de veus articulant-la cadenciosament, amb ritme de salmodia, mentre es palpa en l'aire l'aura màgica que origina el cant.
Fins i tot, en arribar a la darrera estrofa puc evocar unes mans fent còrrer un recipient ple d'un líquid aromàtic que despren un fum tènue que purifica i banya, per un instant, un a un, els rostres sense pena dels creients.

Conec la cançó, i reconec la teva imaginació creadora!

T'envio una abraçada màgica, amb la qual posada res dolent no et pot passar,
Unaquimera

l' impressió que estàs assejant els pastorets , ben cert .
Endavant!