El pobre Sant Elm, patró dels marins (i SHS 109 al 114).

És curiós el cas de l'escriptor valencià Marià Ferrer i Gallart, del qual els membres del Club de Lectura Arrancapins I n'estem llegint la primera obra publicada, "El Santíssim Crist de l'Esglai", de l'any 2003, guardonada per l'Ajuntament de València amb el XXI Premi de Narrativa en Valencià 'Constantí Llombart'", però no en sabem gairebé res més: que va néixer en el barri d'El Cabanyal del cap i casal, en 1941, que era llicenciat en Geografia i Història (Història Contemporània) i que, segons diuen, és mort. L'únic episodi de la seva vida que he trobat a Google és que als vint anys va guanyar una de les places de escrivent convocades pel Ministeri de Marina; o potser va obtenir-ne el títol al final d'uns estudis, ja que, entre les Escoles de l'Armada, llegeixo que hi ha la de Suboficials i la d'Escrivents.

La novela tracta dels homes de la mar, té com a narrador/protagonista un grumet (gat de barca, en valencià) i se situa a principis del segle XX. La qüestió és que estic començant-la i és divertida de debò: en Marià Ferrer gasta una ironia que em recorda la de Pere Calders. Tot i que fa servir un llenguatge prou planer, he pres nota d'alguns mots que desconeixia, com ara que argue és sinònim de cabrestant. I aquí és on m'he recordat que a Sant Elm, patró dels mariners i també conegut com Erasme, se'l representa sovint amb un d'aquests ginys, en què cordes o cables que s'enrotllen sobre un tambor arrosseguen o eleven una càrrega. Màrtir quan la persecució de l'emperador Dioclecià contra els cristians, diu la llegenda que, després de sobreviure miraculosament a nombrosos suplicis, "els seus budells li van ser extrets entortolligant-los a un argue o cabrestant" (Viquipèdia). També m'ha vingut a la memòria la pintura "Martiri de Sant Erasme" de Josep Vergara, exhibida a la Catedral de València. Junt amb "Martiri de Sant Vicent", el pintor va regalar-lo en 1790, per haver nascut precisament en l'onomàstica del sant: els dos quadres es troben a dreta i esquerra de la Porta de l'Almoina; quan un va a sortir de la Catedral per allà, se'ls troba de front i, potser perquè els han penjats a una altura considerable i no estan massa ben il·luminats, encara no he conegut ningú que se n'hagi adonat. D'estil barroc tardà, la composició en diagonal, fent joc d'alguna manera amb els braços de la creu-de-Sant-Andreu on és lligat Sant Vicent, a l'altra banda de la porta, és típica d'aquesta estètica de la convulsió i la desmesura. El cos de Sant Erasme, nu i lligat de peus i mans, s'alinea segons la diagonal que va de l'angle superior dret a l'inferior esquerre, i els perversos botxins, amb el budell tibant des de la panxa del màrtir fins al cilindre del cabrestant, s'alinea segons la que va de l'angle superior esquerre a l'inferior dret. Si prescindíssim del capalçat semiel·líptic que proporciona un espai suplementari als angelets que s'ho miren des del cel, i ens limitéssim a la zona rectangular del llenç, el forat per on li extreuen el budell n'ocuparia exactament el centre geomètric.

Res de nou: ja no estranya a ningú que una religió que té com a icona més representativa la figura d'un moribund clavat a la creu, es complagui amb l'exhibició d'escenes tan sàdiques. Després diran dels videojocs...

---

Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 109 al 114 (enunciats i solucions), fes clic aquí.