El Poble dels Ocells

Fa centúries d'anys
Fogosa era la vila
De la roca dels viaranys
La canalla n'era la vida

Les teules eren vermelles
A cada casa s'hi feia pa
Els corrals plens d'ovelles
I a la rectoria el capellà

Amb la boira espessa de l'hivern
Hi dansaven els fums de les llars
Que enmig del gel de l'infern
De la vall n'eren els fars

Això fins que arribà la foscor
En el dia sense boira ni sol
S'endugué el més gran tresor
S'endugué a la gent de dol

Avui només hi ha teules trencades
Els forns estan enfonsats
Les xemeneies esmicolades
I els corrals ben destrossats

La roca mare dels viaranys
Enyora l'alegre canalla
Ja no escolta els seus cants
I tampoc sosté la palla

Avui hi ha nova vida a les cases
A dins hi creixen arbres bells
S'escolten ànimes enjogassades
Avui és el Poble dels Ocells.