El planeta mana

Això va dir la Nessa ( en va li deien que no s'hagués extirpat el 'Va' de davant del nom).

Eren les dues de la tarda. Calia bronzejar-se amb oli de Coconut Collonut, importat directament de...(no importava on, made in no veia les lletres petites). Se'n va ben empastifar.

Feia topless, la Nessa. De les dues peces del biquini, la de dalt només l'usava per a treure la pols als prestatges dels llibres de filosofia que havien pertangut a un avantpassat que segons ella era un tarat amb la pell de color llet i una gepa que un dromedari envejaria.

Les calcetes mostraven per davant un estampat amb una medusa d'expressió múrria amb faldilleta acampanada, a punt per a atacar. Quan la Nessa es capbussava amb un estil culet apuntant contra l'astre rei esdevenia memorable moment que uns quants 'mirons' gravaven alhora que veien el dibuix del darrere: la medusa devorant el rei Neptú. Allò els 'posava' molt.

La Nessa nedava com una granota amazònica. Ho aprofitava per a deixar anar ventositats que li feien fer panxeta, una nosa. Avançava entre onades evitant la brutícia (excrements desfets, plàstics, algun rosegador ofegat, propaganda electoral,...). Anava fins a la boia cinquena, mirava si en podia desenganxar algun musclo per fer un tiberi mantinc-la-línea i torna cap a la platja.

Aquell dia el cel es va ennegrir sobtadament. Un vent començava a dominar-ho tot. La gent va fugir, més que res perquè havien obert una botiga d'oracions preconcebudes i regalaven pica-pica i rom apostòlic.

La Nessa va poder arribar al trencall, escopida pel mateix medi líquid.
Li costava avançar entre pilons de còdols -apareguts de cop- tacats de quitrà, de pensaments pèrfids i de xiclets-water-resistant adossadíssims. Relliscava, podia fer-se mal. No li donava la gana: ella era la reina del Super Rosa Show del Chanel SexyBoom i tothom l'estava mirant en aquell rigorós directe promocional (com sempre creia).

Quan va assolir la tovallola que era a punt de volar cap un somni (coses de tovalloles) va fixar-se en quelcom que lluïa molt més que els fragments de vidre que quatre pobrets col·leccionaven. Era un diamant en brut? Com ella?
La climatologia empitjorava. La Nessa volia allò refulgent i es va obrir camí entre burilles, peles i pinyols de fruita putrefacta, preservatius usats i tirats,...

Era la trampa.

Llavors la platja, que ja no podia més, es va venjar. La Nessa seria la cabra expiatòria. Les arenes es van obrir. Es va originar un embut que la va engolir. Al final de tot hi havia un antic rall que la va empresonar mentre el cel amunt i llunyà desapareixia.