EL PLANÇO D´AVET

Un relat de: Pere Campàs i Bonay

Hi havía un avet petit,
apenat, trist, afligit.
Mirava els avets i els pins,
ell plançó, ells gegantins,.
Oh, si jo fos alt com ells,
que hi niessin els ocells!.
Mes vingué l´hivern salvatge,
de neu i gelat oratge.
Arriben els destralers
a tallar els avets cimers.
Que queien llargs i magnífics
fent uns gemecs terrorífics.

Tot el bosc era un espant,
llargs avets agonitzant.
La llar ha de tenir pa
i bona llenya al fogar.
Un cop s´hagué post el sol,
es presentà un esquirol.
I parlà al plançó d´avet,
com si fes un sermonet:

"Que no veus les xemeneies
traient fum d´avets fets teies?
Els avets que tu glatires
ara s´han tornat guspires.
Viu content, a poc a poc,
que els avets vells van al foc.
Si et fessin pal de nau,
no veuries el cel blau.
Ës millor ésser plançó
fruint de saba i saó"

Oh, infants, no tingueu ànsia
d´ésser grans, amb arrogància.
La Natura va al seu pas,
tenir pressa no ve al cas.

MN. PERE CAMPAS I BONAY

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: