El plaer entre contes

Un relat de: jogasser

Diuen, que hi va haver un contacontes que explicava els contes desde el mateix llit. I quan dic desde el mateix llit, no em refereixo a que estigués impedit o fóra un dropo, sinò que s'acomodava feliçment al llit d'altri i alhora tan a prop com el dolç cos que l'acollia li ho permetia. I tingueu per segur que li permetia arribar tan lluny o tan a prop com a ell li convingués, ja que la seva dolçor, simpatia, delicadesa, tendresa i bellesa no tenia límits.
La seva pell xiuxiuejava les més belles paraules, escrites o no. El seu alè despertava aquell formigueig que barrejat amb els seus somnis relatats petó a petó, feien embogir a tota aquella que es lliurava per complet i a l'instant, en tan plaent relat.
Tenia la virtut d'adaptar-se i transformar-se en allò que més li era convenient per a satisfer al complet a qui l'escoltava, prenent per veu els seus delicats i ben instruïts dits que explicaven amb carícies les més agradables faules dels temps més remots.
Era un pou de saviesa. Coneixia tots i cadascun dels secrets del plaer, perquè de la mateixa manera que oferia tot el seu saber, acollia en el seu interior tot el que rebia sense inhibicions ni vergonyes, sense enganys ni mentides. I tenia un sac tan gran com el món, ple de fragàncies, sensacions, pensaments, suors. I ho feia sempre per alimentar i alimentar-se.
Aquelles que el van conèixer i van notar la seva presència, quedaren plenes del seu ésser, es refregaren amb els seus versos, van gaudir gemegant amb les seves cançons evaporades amb el calor que desprenien els seus cossos, van beure de la seva excitada font una vegada i una altra sense que aquesta mostrés mai cap signe d'una flacciditat inoportuna.
I diuen, que hi va haver qui després de viure tan profundes sensacions, satisfent-se desenfrenadament, i no per això quedant exhausta d'aquest plaer tan intens que amb ell compartia, es va apoderar de la seva existència per seguir somiant amb ell, al costat d'ell, a través d'ell i despertar al costat d'ell.
Tan compenetrats estaven, que a poc a poc es van anar fonent, mesclant, unint els seus cossos, els seus sentits, els seus desitjos, els seus plaers i les seves ments, donant a llum un únic ser, a un únic cos, i el goig era doblement agraït, doblement acollit amb l'excitació mútua de saber amb coneixement que el plaer que estava experimentant l'un, era correspost en escreix per l'altre. Si respirava l'un amb excitació, era perquè l'altre, i un mateix, havia assolit i alhora fer arribar a l'altre, el major plaer possible, ja que al mateix temps que donava, rebia, i tenia constància que l'altre ho sabia.
Estimada lectora, ¿no seràs tu, qui sota els rampells de la teva gelosia envers al món, t'has apoderat del nostre narrador, deixant així orfes a la resta de criatures que mai podran sentir, ni tan sols saber del seu suau murmuri, del seu musical tacte ni del seu afrodisíac sabor?
Per ventura ¿no ets tu qui s'acaricia, qui s'abraça, qui es llepa, qui s'excita i que acaba extenuada sota els llençols, xopa amb les suors, les aromes, els tremolors, orgasme rere orgasme, entre els seus braços, que són els teus? ¿Potser no són els seus dits, els que recorren tot el teu cos? ¿Que potser no són els teus llavis, els seus?
Per ventura ¿no gemegues amb la seva veu? ¿No t'escorres a la teva boca després d'haver-te penetrat? ¿No crideu els vostres noms que han caigut en l'oblit, i que no són més que sons agradables fruit de l'excitació i del plaer?
No sou vosaltres, el plaer?

Comentaris

  • Molt bo, molt Ingeniós, molt[Ofensiu]
    Epicuri | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Excitant, ben narrat, poetic i amb una molt bona descripció del'amor fins i tot del "kamasutra" de la literatura. Si senyor! per ser ben lletrafoll i quedar ben lletrafollat.

    m'ha agradat molt, segueix escribint. Et seguiré llegint.

    havia assolit i alhora fer arribar a l'altre, el major plaer possible, ja que al mateix temps que donava, rebia, i tenia constància que l'altre ho sabia.