EL PLAER D'ESCRIURE

EL PLAER D'ESCRIURE

No sé si qui em llegeixi, i sigui a més, amant de l'escriptura, compartirà amb mi uns dels més grans plaers que hom pot tenir i és quan es disposa a la mà d'un estri, susceptible de poder estampar en un paper blanc, qualsevol petit grafisme que formi una paraula, o la suma de varies per esdevindre'n una frase que de forma espontània reflecteixi el que el primer pensament d'aleshores rep l'autor des del seu intel·lecte. Però el plaer no consisteix en el fet de plasmar impresa una locució, sinó pel gaudi de poder encetar una pàgina en blanc d'un nou quadern de tapes rígides i de paper un pel setinat de quadrícula. No es dóna la mateixa sensació si el quadern és d'idèntiques característiques però de fulls ratllats, perquè les guies en forma de línia, senzilles o dobles, (com quan érem petits i ens hi obligava l'exercici de la diària cal·ligrafia) sembla indicar-te que has de seguir necessàriament pel camí que prèviament t'han marcat, i que per tant, et priva de qualsevol espontaneïtat de jugar amb l'estètica que hom vulgui donar-li a l'escrit en qüestió. Avui dia però, tot ha canviat. El plaer d'escriure en una pantalla en blanc, amb el tipus de lletra i color i tamany que et vingui de gust, no és tan notori com el plaer que sents quan trenques la monotonia uniforme i albina del full de matèria cel·lulosa.
Mes, no cal necessàriament, haver de disposar sempre d'un bloc o quadern per sentir el mateix plaer de l'escriptura com pretenia evidenciar anteriorment. Quants cops en un simple tovalló d'un bar, s'hi han expressat gràficament les millors frases i sentiments!.
És evident que mai, mai, se m'ocorreria escriure, un "T'ESTIMO" amb Times New Roman o Arial o Courier New posem per cas, fos del tamany que fos, ni tan sols en negreta i subratllat. La grafia personal demostra sinceritat i autenticitat alhora. Tot un plaer !