El pijama de dos blaus

Un relat de: Mena Guiga
Una persona té un pijama. Un pijama té una persona.
Si la persona té el pijama s'abriga, s'omple de caliu, s'endormisqueja, s'estira al sofà o s'estira al llit i bona nit.
Si el pijama té la persona el pijama xucla escalfor, xucla caliu, s'endormisqueja i es deixa estirar al sofà o al llit i bona nit.
Si pijama i persona van a l'uníson, cap problema.
Si no hi van, problemes per a parar un tren tipus AVE i MARIA i PURÍSSIMA.
Si el pijama vol dormir i la persona vol llegir, per exemple.
Si el pijama es vol quedar i la persona el vol rentar, per exemple.
Si el pijama somnia rocs i la persona somnia vols, per exemple.
Si el pijama vol sonambulejar i la persona malsomniejar, per exemple.
Si el pijama es vol tacar de gelat de kiwi i la persona menja gelat de barrufet, per exemple.

Per això és important, importantíssim que el pijama sigui blau. Blau cel de dalt i blau marí de baix.
És l'únic tipus ensinistrable. La persona ho sap, ho sap molt. No sé com ho sap. Potser que li ho pregunti i que m'ho digui.
Ho ha fet!
Al blau cel li ensenya, a l'estenedor penjant de pinces i balancejat pel vent, els núvols i el cel blau, serens dins una mobilitat amb fons blau. Ja no cal res més.
Al blau marí li mostra la nit del blau que encara no ha finit, s'ha enfosquit. I la lluna com bocabada la seva rodonesa en pleniluni. Davant una visió així ja no cal res més.

Pijama ensinistrat, fas el que vols amb ell i ell creu. Com ha de ser.

Comentaris

  • Quan el pijama esdevé persona tangible...[Ofensiu]
    deòmises | 31-03-2012

    ...és quan s'ha tingut el valor de parlar amb ell. Les nits blau marines també ajuden a combatre l'insomni.


    d.

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

435735 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com