El pianista del costat

Un relat de: Scriptori28
Era un home madur amb mirada tranquil.la. Tenia els ulls blaus i els cabells daurats. Hauria dit que era nascut al nord d’Europa i, en canvi, no havia traspassat mai els Pirineus.

Les seves mans eren amples i els seus dits curts, semblaven fortes. Si haguera hagut de dir a què es dedicava, hauria apostat per dir que era un professional del handbol.
Es va traslladar a viure a la casa adossada a la meva a principis de l’any 2000.
Durant unes setmanes només el trobava entrant i sortint i dirigint a les persones que li portaven les seves pertinències.

Educat i polit, ben vestit, sempre saludava amb un “bon dia i bona hora” i la seva veu tenia una musicalitat especial.
M’intrigava veure’l sempre sol.

Un matí d’un dissabte qualsevol, sense recordar quant temps feia que vivia prop de nosaltres, vaig començar a sentir una música que m’era coneguda i molt estimada. Com podia sonar tan bé i tan a prop?
Era Clair de Lune de Claude Debussy . Una peça que em feia volar, que sempre em duia una pau indescriptible.
Segurament el nou veí tenia gustos semblants als meus i havia posat un CD per relaxar-se.

Tenia temps, vaig seure al costat de la finestra i, aprofitant que ja era primavera, vaig obrir de bat a bat i l’aire em va portar les notes d’aquella melodia.
Em feia sentir feliç.
Somiava amb els ulls oberts i aprofitava a escriure. Aquella música m’inspirava els més bonics poemes.

Al cap d’una estona vaig allargar la vista fins a trobar la seva finestra. Les seves mans acariciaven un piano Steinway, de mitja cua, lacat en negre... preciós. Ja no semblaven tan fortes ni tan amples. Eren unes mans amb capacitat de tocar el cor a través de les notes que sortien d’aquell instrument.
Va aixecar la vista del teclat, em va mirar i va somriure. Jo li vaig tornar el somriure i vaig assentir amb el cap.
Ara, cada matí, aquell pianista em dedica el seu somriure musical.

Comentaris

  • Molt bó[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-02-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt compartir un Steinway amb tu . Et felicito , el teu relat m'ha donat una bona sintonia . Enhorabona i benvingut
    Ens llegim
    Neus

  • Bon veïnatge[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-02-2019

    Quin luxe de veí! L'he pogut veure i escoltar.
    Fins al proper relat, Scriptori28.

  • Música odorosa.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 18-02-2019 | Valoració: 10

    El Clair de Lune de Claude Debussy és una partitura magnifica!, la qual escolto a vegades per a crear els meus poemes. M'encanta aquesta història del veí nou, així com també la descripció física i temperamental que fas d'ell. Avui dia, encara que prima la vulgaritat i mediocritat, també és possible coincidir amb persones, com el teu personatge entranyable, que ens fa sentir bé i treure el bo que hi ha dins de nosaltres. Enhorabona per estrenar-te amb aquest magnific relat a RC. Estarem per tu... Nil.

l´Autor

Scriptori28

2 Relats

3 Comentaris

905 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00