Cercador
El pi i l'ametller
Un relat de: Vicenç Cusí CussóFa molt temps, una vegada
en un jardí molt formós
una mà miraculosa
va sembrar dues llavors
D'aquell puny de terra fèrtil
van néixer molt eixerits
dos arbres petits i tendres
que aviat es feren amics
Aquella mà creadora
va donar nom a tots dos,
tu seràs un pi enorme
i tu un ametller preciós
Aliens a la seva diferència
com dos marrecs juganers
gaudiren de sa infantesa
entre sol, pluja i vent
Un bon dia l'ametller
veient com el pi creixia
se'n adonar que amb el temps
ses branques no tocaria
Conscients d'alló que Déu
havia resolt un dia
van decidir no trencar
aquell amor que els unia
I així un matí de febrer
que l'ametller vestia de blanc
com un nuvi i una núvia
cofois, van donar-se les mans
i d'aquella amistat eterna
tots n'estem molt satisfets
perquè del fruit d'aquella unió
en van néixer els panellets
Vicenç Cusí
Octubre 1998