El pi i el meu avi

Un relat de: kano

D'un pinyó petit
ha nascut un Pinet,
que amb l'avi i jo hem plantat,
en un jardí que ell te.

La pluja i jo em regat
cada dia del temps.

El pi ja s'ha fet gran,
el meu avi, no hi és,
S'en va anar cap el cel,
en un dia d'hivern.

Però el temps ha passat,
i jo, que ja soc vell,
recordo al meu avi,
i tot el que vam fer.

Donaràs ombra fresca
i refugi als ocells,
jo, incògnita de sempre,
amb dubtes i consells.

El plantar aquest pi,
es lo millor que i fet.


Comentaris

  • tendre[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-05-2005

    Potser perquè els avis són com el pi, que donen ombra fresca i refugi. Una llagrimeta tímida a tingut el valor de fer aparèixer la seva carona pel meus ulls.

    T'agraeixo aquest viatge a la nostàlgia. Ja fa molts anys que vaig perdre el meu avi. Per a vegades, encara hi sento l'ombra.

    Una abraçada.

  • Em recorda...[Ofensiu]
    girasol | 09-05-2005

    al meu avi,.... hi havia una pineda al meu poble... però no hi vaig plantar cap pi...
    Gràcies per impulsar-me a recordar aquests records tan dolços

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kano

kano

13 Relats

18 Comentaris

12906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
SOC UN JUBILAT DE 73 ANYS QUE LI AGRADA LA POESIA. TINC ALGUN POEMA PUBLICAT EN REVISTAS DE BARRI, PERO LA QUEMES AMPLA DIFUSSIÓ, ARA FA MOLTS ANYS A LA REVISTA ORIFLAMA Nº 75 DEL ANY 1968 TITULADA CANT. ( a la llengua catalana) ESPERO SEGUIR ESCRIVINT MOLTA ANYS MES.
JOSEP PELLICER