EL PETIT ÉSSER QUE VA DESCOBRIR EL SOL

Era una vegada, un petit ésser que vivia sota terra, en una cova fosca, estreta, humida i sense ventilació, de la que mai no havia sortit. Però un dia, just a l'albada, una sacsejada del terreny va fer aparèixer una esquerda al seu cau i, de sobte, va obrir-se una gran escletxa que va fer caure el sostre. Tot i que estava espantat i esporuguit, va tenir prou curiositat per atrevir-se a sortir i poder veure aquella mena de claror, tan diferent de la foscúria del lloc on vivia, que començava a il•luminar l’espai immens sobre el seu cau, ara sense el sostre protector.

A poc a poc, atemorit, va anar traient el cap fins que va sortit del tot a fora. Feia un dia clar i el sol que ara ja era del tot visible el va enlluernar. Desorientat, va anar-se acostumant a aquella cosa estranya que l'encegava i li donava una agradable escalfor. Gaudia d’aquesta experiència, i va començar a observar el seu entorn. Va veure coses noves de les que no en sabia el nom:, plantes, fulles, flors de colors variats a quin més bonic, que el van sorprendre molt, perquè ell només coneixia el negre. Va veure éssers diferents a ell i als que eren com ell, els seus veïns. No sabia que el que veia eren formigues, aranyes, papallones i ocells que volaven i moltes altres. S'hi hi trobava bé, molt bé. Era molt agradable tot plegat i a cada moment anava descobrint coses, i s’encuriosia constantment. Un munt de sensacions que mai no havia sentit.

Anava d'un lloc a l'altre, es fixava en cadascun dels detalls, gaudint-ne i meravellant-se de tantes novetats i tan maques. I així va passar el dia, un dia intens, ple de satisfaccions. Va pensar que s'hi volia quedar, que no volia tornar-se'n al cau fosc, a la rutina diària. Era un descobriment que mai no havia somniat que fos possible.

Però heus aquí que aquella claror que l'havia estimulat, aquell sol que l'escalfava i l'enlluernà al mati, anava enfosquint-se, lentament, a poc a poc, fins que desaparegué del tot i el cel es tornà fosc, com el seu cau. Era nit de lluna nova. No entenia res, no comprenia res. Va pensar que era un somni, molt agradable, però un somni i, decidit, se'n tornà al seu habitual i conegut recer sota terra, tot i que una mica canviat per la sacsejada a l’albada.

No sabia, pobret i innocent ésser, que el sol tornaria a sortir...