El pessic.

El pessic.



El pessic a la carn em diu
que tinc sensibilitat, viu
la sang que fa bategar el cor.
Les flors també em diuen
que la vida és un regal.
I l'aire que escriu el poema
de la respiració, l'ofec de la passió.
Al mar sempre hi tinc vaixells de paper.
La vida sempre és present,
ara i aquí i de cadascú,
no pots anar a llogar vida,
ni en nom teu ni de ningú.
Avui el dia és un bateig pel viure.
El pas del temps rosegat.
Ara que tinc els ulls oberts i veig,
i els peus em toquen a terra,
les il·lusions es van fornint,
els somriures van de bracet amb un estel,
el sol em fertilitza tot el meu ésser,
ara, com dic, em sembla difícil
d'imaginar que un dia em moriré,
i la vida, les flors, el mar i el sol
continuaran per tots els que se sentin vius.
Però ara el cos del cafè a la boca,
la tassa entre llavi i llavi...
Viure és ric perquè no té preu.
Espanta ocells a les il·lusions,
murs als somnis, tot és vida.
Quan del crit de viure en fem cançó
llavors és el gran tresor.

onatge