Cercador


Llista categories

El pes de la poesia

Un relat de: Cincdos

Lletres, lletres i lletres
que formen versos
i amb ells et regalen els teus ulls
i amb ells el meu millor somriure.

Simplement la fal·làcia de la poesia
amb la hipocresia d'aquells
que repliquen cada petit món
d'incoherència i de sublims petons.

Amb tanta força que s'esborra la creació,
neix la inspiració que impedeix al desig
exaltar-se al preu de falses il·lusions.
és a dir, una mica més clar...

La poesia com les dones
maques i sinceres
dolces i ingènues
moltes agraden però poques encanten.

Comentaris

Afegir comentari
  • -[Ofensiu]
    F. Escandell | 12-01-2010 | Valoració: 10

    "Amb tanta força que s'esborra la creació,
    neix la inspiració que impedeix al desig
    exaltar-se al preu de falses il·lusions.
    és a dir, una mica més clar..."

    Escriure és una manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos, d'aclarir els nostres sentiments, de descobrir qui som... I a vegades serveix per posar els peus a terra i deixar de somiar utopies...

    A més, és cert que la poesia, com les persones, pot deixar-nos indiferents i ser poc trascendent per a la nostra vida... Fins que trobam unes paraules o algú que ens demostra el contrari.

    Una abraçada des de l'illa vesina!

  • .[Ofensiu]
    indefinida | 12-01-2010 | Valoració: 10

    Però quan trobes la que t'encanta...llavors sí que pesa.



    Petons. (I bon any :) )

  • Poques encanten...[Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 12-01-2010 | Valoració: 10

    Quina gran veritat... La gent va i ve, però pocs ens deixen indiferents, pocs d'ells ens deixen petjada....

    Remenaré els teus poemes, aquests és el primer que llegeixo (però no l'últim..)

    Una abraçada..

    Nat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Cincdos

Cincdos

93 Relats

192 Comentaris

89744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits
Biografia:
26/01/1990 Mallorca.
Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.

Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.

Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.

Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)

Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/

Jo escric, tu interpretes.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >