El perfum de l'amor (a la Tiamat)

Un relat de: Queca

Veient-la volar et sacseges i somrius,
desprens el teu pestilent ferum
estarrufant a totes les narius.

Des de dalt la pots veure,
mai et cansaràs d'olorar-la,
saps que el rastre no pots perdre
i et delaites mirant-la.

Esperes amb ànsia a que aterri,
sempre has admirat la seva manera de volar,
observes aquelles ales de seda
que tant t'han fet plorar.

La guaites dissimulant,
estàs boja per ella,
poc a poc vas baixant
mentre penses: "És la merda més bella".

De mosques n'has conegut moltes,
però cap t'ha fet sentir,
el que aquesta, amb les seves voltes
t'ha descobert a dins.

Aterres suaument
sobre aquesta dolça pell
que et cobreix les potes parcialment
mentre tu, extasiada, acaricies aquest tortell.

La sents caminar per damunt teu,
t'agrada tant que ho fassi...
Dius que és millor que qualsevol peu,
tan sols vols que el temps no passi.

L'ensumes. La desitges. La toques.
L'escoltes. L'esperes. La notes.

Feu l'amor com animals salvatges
esteu plenes l'una de l'altra,
les dues sou hostatges
dins d'un cor, en una carcassa malalta.

Malalta de tanta merda.
Malalta de la pròpia brutícia,
que entre el dolor i l'amor no hi ha treva,
i això, no és última notícia.

Comentaris

  • Que guapo![Ofensiu]
    AnNna | 16-11-2004 | Valoració: 10

    He de dir que quan vaig llegir lo del poema de la mosca i la merda en algun comentari de la Tiamat en no sé quin relat, vaig pensar que aquesta noia estava boja i que això mai seria possible, i que, si es fes, quedaria molt lleig, una merda. (mai millor dit).
    però veig que, per molt lleig que sigui un tema o xorrada, si ho fa gent que en sap, queda guapo. I tu en saps, si, pel que es veu. Poemes d'amor tothom en sap fer (tothom tothom no... però es mes fàcil de que surtin), poemes d'aquestes parides, costen més, i es nota qui és el que hi té un do.
    Gràcies, Queca.
    Gràcies per escriure.

    Petons,
    aNNNa.

  • Bonica combinació[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 10-09-2004 | Valoració: 10

    O si més no, curiosa. Bravo un cop més per oferir-nos un poema ple de contrastos perfectament interrelacionables.
    Permeteu-me acabar dient-hi la meva respecte d'aquesta discussió que espero que vagi en augment, perquè certament això de les valoracions és una qüestió un xic problemàtica. I estic completament d'acord amb els posicionaments del Marc i el teu al respecte, atès que les valoracions són qüestions personals molt subjectives... Interessant la proposta que planteges respecte d'un correu particular o alguna cosa així. Potser si no es fessin públiques les valoracions més enllà que als propis autors... Bé, tot són suggeriments.
    Vinga, me'n vaig a dormir que estic rebentat! Salutacions a tots (especialment a tu, Queca, perquè és un relat teu, el que comentem) i fins ben ben aviat!
    Una abraçada,

    Vicenç

  • Amics[Ofensiu]
    Queca | 01-09-2004

    a la Tiamat dir-li que estic molt contenta de que li hagi agradat, i al Marc... t'he dit tantes coses ja company, però trobo que el tema de las valoracions encara no l'hem tractat, i crec que tens molta raó. A mi tampoc em convenç massa aquest sistema de valoració. Penso que els de relats, haurien d'incorporar com una bústia de suggeriments o alguna cosa així per poder comunicar-nos amb ells (i entre nosaltres), per no haver de fer-ho amb els relats, no ho sé, com una mena de correu electrònic particular (gratuït, si pot ser...) que ens permetés estar en contacte entre tots, sense els relats pel mig... No sé, és una proposta. A veure què en penseu.

    Apa, una forta abraçada i moltes gràcies!!

  • cony..[Ofensiu]
    Tiamat | 01-09-2004


    que m'he emocionat i tot..

    :_)

    Felicitats Queca, dubtava que ningú em fes cas, és més, ja ni ho recordava :P

    i te n'has sortit molt bé! uau!

    Si és que aquestes coses només passen en aquesta web...

    (i quan he llegit el títol he pensat: aiai.. a veure si estarà fet de roses i gessamí, aquest perfum..)
    (vaja, si en va menjar abans el/la propietari/a de la merda, d'alguna manera es podria considerar que sí.. ens estem embolicant, ho sé)

    de nou, la paraula que ho resumeix tot: Felicitats.

    i l'altra, que no s'ha d'oblidar mai: gràcies.

    i la frase: una abraçada i molts petons ;)

  • PER MI, PROVA SUPERADA!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 01-09-2004 | Valoració: 10

    Hola Queca,
    per mi és excel·lent aquest poema;
    la mosca, la merda,
    i EL PERFUM DE L'AMOR.

    Sempre he pensat, tot i que sé que jo tampoc ho faig massa sovint ( només he experimentat en la poesia abstracte, podriem dir, més o menys... ),
    doncs això, que sempre he pensat que està molt bé sortir del típic rol, i fer poemes si més no atrevits.

    D'altra banda, tal i com li vaig comentar alguna vegada al Vicenç Ambrós, penso que el bon poeta o poetessa es defineix per saber transmetre allò que vol fer arribar al lector, i és en aquests tipus de poemes on es demostra l'enorme talent resultant del compositor de les seves pròpies paraules, o sigui que és lògic pensar que tu has superat amb la millor de les notes aquesta prova.

    ( ja sé que fa temps que no sóc fidel a allò que deia en els principis d'estar en aquesta web; allò de "no et poso un deu perquè sinó no podriem assolir mai la perfecció", però és que també és cert, que ja fa temps que veig poemes i relats extraordinaris, i m'és totalment impossible de posar puntuacions més baixes.
    I és que ho faig així, o m'hauré d'anar acostumant a no posar puntuacions, però és que no sé...
    vosaltres què penseu?
    He vist un comentari del Lluís Soler, que deia que tampoc li agradava la manera com funcionen les valoracions, i també estic d'acord amb ell, i crec que s'hauria de mirar d'arreglar això, però...)

    Després de tot aquest rollo ja no us atabalo més;
    a tu Queca, UNA FORTA ABRAÇADA I UN PETÓ!!!!

    Però,
    què en penses de tot això que he dit?

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

193183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".