El Perfil d'Un Forat Negre

Un relat de: Red_XIII

La jove dona va obrir els ulls. Es trobava estirada horitzontalment, en mig de la buidor absoluta, en mig del no res.
La primera sensació que va experimentar va ser el pressentiment de que havia perdut la memòria , però tot seguit va recordar el seu nom, Lluna, tot i que la gent l'anomenava Llum per la seva rapidesa en resoldre els exercicis de Ciències de la Universitat.
- Dec estar somniant- va pensar, esperant el moment de despertar-se, però de seguida va veure que la situació no era gens dubtosa: allò era real.
No hi havia caigut fins aquell moment, però estava totalment nua. Es va incorporar sense problemes, no li va suposar cap esforç aixecar-se tot i no mantenir contacte amb absolutament res, ni tant sols el terra.
- Dec estar boja- va pensar intranquil·lament. El buit era representat amb un color negre inimaginablement fosc, però curiosament ella es veia a sí mateixa, i el to de la seva pell ni tant sols era més fosc del que seria estant sota la llum del dia. Un contrast bell i desesperant a l'hora.
- Dec estar morta!- va cridar la Llum, però es va adonar de que no li sortia cap veu; el medi on es trobava no deuria pas propagar el so.
Sobtadament tota la negror es va convertir en un no color impossible de descriure en aquestes línies, i en aquest moment va ser quan va parlar La Veu.

No estàs morta- Va recitar la veu que no provenia d'enlloc -Només et trobes en un medi no associable a la teva imaginació.

- Qui ets?- Va preguntar la Llum, sense recordar-se de que no podia fer servir la veu, però la pregunta també es va formular en la seva ment.

Sóc déu.

Déu? Frases com "Jo no sóc religiosa" i "Déu no existeix" van ser les que van passar pel cap de la Llum. Van ser contestades:
No, no sóc el deu que tu t'imagines, simplement he hagut de buscar aquesta paraula en el teu vocabulari per poder expressar-me. Podríem dir que jo sóc la intel·ligència que controla tot l'univers, tot l'equilibri... creus que tota la organització es pot regir espontàniament?

-Però...

Veig que et formules moltes preguntes. Vols que t'ajudi a administrar-les? Primer voldries tenir una idea més clara del lloc on et trobes.


-Si, bé...

Ets dins d'un forat negre. No ho deus recordar, però has estat absorbida per un d'ells. Tot el que absorbeixen es distribueix per separat en aquests "no res" negres. Però no et desesperis, perquè... no romandràs aquí eternament. La funció d'un forat negre és momentània. Tot ésser o material que entra en un forat negre és retornat al mateix espai d'on prové.

-Què? Així, no canvia res?
Sí. la única diferència consisteix en que s'és retornat amb una diferència temporal, proporcional al tamany del forat, en teu cas son uns 130 metres de diàmetre del forat; és a dir uns 5 minuts. Retornaràs al passat amb 5 minuts d'antelació.

- I el senyor Déu de l'univers em pot dir quina finalitat tenen aquests forats negres?-va preguntar la Llum.

Una pregunta que no t'incumbeix gaire, però te la contestaré, perquè ara em sento generós. Quan es juga un paper tant important en l'univers, finalment cansa distribuir-ho tot formalment i és necessari crear algunes coses que trenquin les normes establertes, com ara els forats negres, un altre bon exemple serien els humans, no tinc ganes d'entrar en polèmica sobre els meus tocs humorístics, però et diré, de fet, quan vaig crear els humans vaig impregnar-hi una part de mi.

-I totes aquestes lliçons les dones a tothom qui passa per un forat negre?

No, tu ets un cas especial que cal solucionar. Generalment, els éssers, quan surten del forat negre tornen a reviure-ho tot (en el teu cas, serien 5 minuts), i perden tot el record d'haver estat dins d'un forat negre. Tampoc són conscients de que tornen a reviure per segona vegada les mateixes experiències, simplement tot queda reduït a petits errors, que vosaltres enteneu com a Déjavus.

-I perquè sóc un cas especial?- es va preguntar la Llum a sí mateixa.

Et diré perquè: A dins del forat negre, hi has entrat de perfil. Ets el primer cas que m'he trobat. La conseqüència dels errors que vaig fer dissenyant forats negres és que si un ésser hi entra de perfil, a l'hora de tornar no ho haurà oblidat tot.

La llum va dubtar uns moments...

Ja sé que penses que això no té perquè ser un problema, però si et deixo escapar amb aquesta informació, tot tindrà represàlies no previstes per mi. Desitjo que això segueixi sent misteriós per la humanitat. Sempre ho voleu saber tot i em resulta còmic, al meu estil, el fet que sempre us quedi algun misteri per resoldre.

La Llum podia discrepar amb moltes de les opinions d'aquell Déu (o d'aquell tirà), però no gosava contradir-lo, era massa poderós.

A causa d'haver entrat al forat de perfil, quan tornis a la teva vida, i hagin transcorregut els 5 minuts, et toparàs amb el mateix forat negre, i estaràs atrapada en un cicle infinit.

Quins problemes, la Llum desitjava més que res que allò no hagués passat mai. Perquè li havia de tocar a ella el rebre?

La solució és eliminar la teva existència del continu espai-temps.

Es va horroritzar, encara que fos una mort diferent i original, tenia tota una vida per endavant i no la volia perdre, ni tant sols sabent que ella i la resta de l'univers eren instruments d'aquest ser suprem.

- Un moment, un moment! Si m'elimines ara, què se'n farà del meu jo passat, el jo que encara no ha entrat al forat?

També l'eliminaré, si no ho fes, el cicle continuaria igual.

-I no em puc sacrificar de cap manera per, almenys, salvar el meu jo passat?

Sí, n'hi ha una, però seria pitjor que morir. Podries no sortir mai més d'aquesta dimensió negra, d'aquest forat, i així, el forat negre no podria fer de nou la seva funció, el cicle es tancaria, i tot es resoldria. Però coneixent el grau de paciència dels humans, et tornaries boja de seguida. No hi ha res pitjor que l'eternitat, t'ho diu la veu de l'experiència.

- Estic disposada a córrer aquest risc, prefereixo florir-me aquí sabent que una part de mi encara viu, encara que sigui en un altre temps.

Estàs segura d'aquesta decisió?

- Sí.

La decisió va ser presa en aquell precís moment, i llavors...

- Eh, Llum! Germana! Desperta't!

La Llum va obrir els ulls. Va veure la cara del seu germà, en Travis...

- Et passa res, germana?

Es va quedar pensant...
Durant unes fraccions de segon, li va venir en ment la idea de que s'havia autosacrificat per ella mateixa perquè pogués seguir vivint, però... en què estava pensant? Quines coses d'imaginar-se. Només havia tingut un déjavú.
I la Llum va poder continuar vivint la vida normalment, havent resolt un problema que ni tant sols sabia (o recordava) que havia tingut. El fet de que aconseguís aturar el cicle del forat negre va fer que res d'allò no hagués passat mai, i ella pogués retornar al seu jo passat, que encara no sabia res, i l'únic record que en guardaria seria un dèbil déjavú.

Comentaris

  • senzillament[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-04-2009

    fantàstic.
    Que fàcil, oi?
    Un relat molt original i molt ben resolt.

    Felicitats.

    Ferran

  • Lèvingir | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Original[Ofensiu]
    Castanya Glacejada | 02-12-2006 | Valoració: 7

    El tema em sembla molt interessant, està escrit de manera coherent i és molt original
    M'ha agradat molt.

  • Et prego que l'enviis a www.guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 18-10-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    Aquesta pàgina www.guimera.info , és - ho podras veure - la pàgina del FORAT NEGRE, tot i que en aquest la denominació remet als territoris que delimiten la serralada litoral i els Pirineus, i que alhora que quasi desertics, son del tot desconeguts per la gent del litoral.

    Jo faig funcions d'editor, i el relat el pots enviar a tribuna@guimera.info o a mora.a@guimera.info , si vols que hi posem una imatge, i ja la tens pensada o triada, inclou.la.


    t'esperem !!!!!!!!!!!!!!

    mora.a@guimera.info

  • drocera | 12-09-2005 | Valoració: 8

    Ei hola!
    M'ha agradat molt el teu relat, crec que és molt original, en bona part perquè resols dubtes que encara té la ciència posant-li un toc d'imaginació, sense buscar respostes enrevessades ni complicar-te amb les explicacions. A més, el text resulta planer, és a dir, fàcil de llegir i molt amè.
    De totes maneres, comparteixo la opinió que el final m'ha deixat... no ho sé expressar; suposo que tot el relat té un caire més aviat misteriós però de sobte canvia i arriba a un final ràpid i massa feliç.
    Fins aviat!

  • Mira.......[Ofensiu]
    Linkinpark | 15-12-2004 | Valoració: 7

    ha estat força bé, però no crec que Déu, si existeix, es preocupi tant per explicar ha algú una cosa, quan sap que la té que matar. Per la resta, molt bé!

  • Lleuger[Ofensiu]
    XvI | 10-12-2004

    I per ser un forat negre (amb gravetat absoluta) això té mèrit.
    M'encanta la ciència-ficció. T'ha quedat molt bé, en equilibri entre reflexiu, humorístic i misterios. Només li posaria un "però" i és que potser no calia donar tantes explicacions al final, ja shi arriba prou bé i la imaginació fa el reste.

    Espero llegir-ne aviat més.

    Salut!

  • No sé pas[Ofensiu]
    Biel Martí | 28-11-2004 | Valoració: 7

    No sé pas si es podria haver resolt d'una altra manera aquest relat, vull dir que el final em sembla una mica tret de la màniga, final feliç que trenca el misteri de tot l'anterior. Per altra banda (ateisme a part), l'estructura em recorda una de les històries de Italo Calvino a "Les Cosmicòmiques". Penso doncs, que en podries haver tret més suc, sense que dir-te això tingui cap més altre intenció que una crítica constructiva.

    Biel.

  • Buffff[Ofensiu]
    ximxim | 26-11-2004 | Valoració: 8


    Estava pensant de fer un treball sobre forats negres però em fa por perquè em sembla que no entendré res i quedarà una bírria... després de llegir això encara em sembla un tema més paranoic!
    És bo, un tema que s'ha tractat altres vegades però amb un toc d'humor molt original. M'ha agradat!
    Mercè

Valoració mitja: 7.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Red_XIII

4 Relats

11 Comentaris

4641 Lectures

Valoració de l'autor: 8.00