El Pèndol

Un relat de: joanalvol

El pèndol em fa anar d'un extrem a l'altre.
Quan ja no pot més, enllà romà apostat
a l'aguait de perdre llast i poder rescabalar-se.
El pol oposat m'atrau, vull deixar de ser esclau,
vull anar a l'altra banda, alliberar-me!

Tiba! Tiba! No t'aturis, que no m'adormi!
No tant de pressa ni veloç, així, amb ritme:
dreta... esquerra... esquerra... dreta. L'harmonia
del tic... tac... del rellotge a plena corda,
incessant dansa que sempre oscil·la.

El pèndol viu gràcies al constant vaivé
restar fix al bell mig, no és, de ben cert, l'equilibri
la inanició el desprendria de l'eix
cap a l'abisme de la caòtica buidor.
No!... No!... haig d'ajustar l'oscil·lació.

Les grans embranzides m'embogeixen,
em desbaraten, m'allunyen del projecte;
a la dreta tot s'enterboleix, a l'esquerra
tot està per fer, tot just comença,
enlloc cap certesa de res no em pot convèncer.

Ara sí, el pèndol ha trobat el ritme
i el compàs, ja no embogeix, la veritat
no és als extrems, sinó al pregon abisme
on s'observa que, per la llum, la substància inerta
es desvetlla i caos es cristal·litza.

La matèria engendrada dóna formes a dojo,
en el profund començo a entendre la vida.




Joanalvol
Maig 2008

Comentaris

  • Vaivens[Ofensiu]
    Naiade | 11-07-2008 | Valoració: 10

    Bon poema que compara el transcurs del temps amb els vaivens de la vida.
    Pèndol que intentem centrar, evitant els desequilibris.
    Aquest final ;

    " Ara sí, el pèndol ha trobat el ritme
    i el compàs, ja no embogeix, la veritat
    no és als extrems, sinó al pregon abisme
    on s'observa que, per la llum, la substància inerta
    es desvetlla i caos es cristal·litza.

    La matèria engendrada dóna formes a dojo,
    en el profund començo a entendre la vida."

    m'ha encantat, és la realitat de la vida, que anem comprenent ( només una mica) a mesura que anem vivint experiències.

    Una forta abraçada per tots dos.

  • Un poema rítmic[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 11-06-2008 | Valoració: 10

    i, sobretot, molt melòdic. Els versos d'estructura regular pauten la lectura. i confereixen a tot el conjunt l'harmonia que la temàtica del poema (el transcórrer del temps, sobretot) requereix.

    Salutacions, Joan, i moltes gràcies!!!

    Vicenç

  • Molt encertat [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-05-2008 | Valoració: 10

    Profund i bonic poema. No cal portar una vida atrafegada embogida i desordenada ja que a la cap i a la fi no farà gaire més que donar-nos clatellades. Molt ben trobada la similitud del pèndol del rellotge que compassat segueix el ritme amb seny, amb el seny de l'experiència. Molt encertat i ben portat.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: