El pati una tarda de principis de febrer

Un relat de: Mena Guiga
Al sofà taronja ,estirada. Els coixins ratllats verds m'acullen i es deixen deformar.
No, no dormiria.
Fixo la mirada al pati.
Les branques despullades de la morera són llargues com dies sense pa.
Les fulles, ja fa setmanes, van anar marxant, acomiadant-se. Les més puntuals van daurar-se i aquell groc et demanava que el gaudissis desde sota l'arbre. Però les més triganeres van patir: el sol i el vent les van descolorir, deixar de color paper d'embalar, de color esparadrap, les van assecar i, un cop caigudes, només apretar-les amb un mínim esforç i aquell so de patates cruixents del xurrero. S'esmicolaven. En quedava l'esquelet de nervis principals que semblava la pota d'un ocell.
Les parets, alliberades de la vinya verge massa arrapadissa, han perdut la pintura i tot són clapes que rebelen el ciment gris, la capa anterior. Formes capricioses, sovint de boques obertes d'éssers monstruosos que volen cruspir-se'n d'altres d'aspecte simpàtic.
Una tòrtora es col.loca en una branca. La fa vinclar. No s'espanta i persisteix.
La branca arriba al pati dels veins i la gossa borda.
La tòrtora s'espanta i arrenca el vol. Tot i que no vol.
Del pati dels veins entra una part del brancatge d'un llimoner. Hi ha algunes llimones encara del mateix to verdós de les fulles. Una única llimona, exuberant, mostra descaradament la seva llum i esplendor. Eclipsa la tija d'on penja i fa l'efecte que es manté suspesa en l'aire.
Mirant-la em vaig adormir.

Comentaris

  • RDQ [quasi al límit del temps][Ofensiu]

    Relat senzill, fàcil d’entendre i escrit amb paraules planeres, que et transmet una agradosa sensació de pau, de tranquil·litat, de repós...
    —Joan—

  • Escrit dolç,[Ofensiu]
    free sound | 03-02-2012 | Valoració: 10

    melangiós, poètic descriptiu,
    amb infinitat de tons i colors.
    Escrit preciós.

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    allan lee | 03-02-2012

    aquesta aquarel.la de tiges i d'animalons, la tórtora, el gos. Molt bellament expressat, gairebé un poema. Prosa poètica, potser. Convida a mirar les petites coses de més a prop...i durant més estona. Simplement per gaudir. Benvingut/da a RC i felicitats per escriure tan bé.

    a

  • Trànsit del temps[Ofensiu]
    franz appa | 03-02-2012

    Excel·lent descripció d'un espai que cavalca entre l'interior i l'exterior (és una qualitat dels patis de les cases, una ambigüitat que els fa tan humanitzats). El pas de les estacions, del temps, es manifesta en la vida vegetal que creix i es frena, revifa i s'esmorteeix, en el trànsit de les estacions, del calor i del fred. I ens fas transitar amb ella, amb les branques que van i vénen, cap a territoris dividits i cap a contemplacions que ens apropiem en fer-nos-en familiars.

    Salutacions!

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com