Cercador
El pastís
Un relat de: Àngel Messeguer Peypoch- Compartir:
El pastís
L’orquestra apunta la Pompa i Circumstància com a pròleg al pic de l’esdeveniment. L’honorable Frank M. Torpó, del bracet de la seva entranyable esposa Michaela, ja frisa per tallar el pastís. La seva estimada Carolina, única hereva de l’imperi pizzes que ha construït, ha fet 18 anys i com a final de festa, on s’apleguen amics, clients i parents diversos per sobre el centenar, alguns amb la copa de Veuve Clicqot a punt, li ha encarregat al mestre Burchello un pastís gegant, fet a base de farines aromàtiques selectes del mercat italià, fruits confitats portats expressament de l’est l’Anatòlia, figures de xocolata blanca de la casa Royale de Lieja, tot ell revestit amb una pomposa emulsió de nata i mullat amb una mescla de destil·lats del Loira, disposats a discreció de la protagonista. Un caprici aquest tolerat vista l’excepcionalitat de la celebració. Fet el silenci i amb els llums a mitja potència, l’honorable agafa el ganivet i fa un tall fi de dalt a baix. En arribar a la base de la taula, un crit atrau l’interès de tota la concurrència. És de la Carolina, sortint de dins del pastís, amb un equilibri complicat de mantenir. Quan el recupera, sense enretirar el dolç que li arrebossa les dues galtes i li tapa un ull, trets que l’honorable admira de la seva nina, agafa el micròfon i s’adreça solemnement a l’audiència: Em dic Carolina i sóc alcohòlica.
L’orquestra apunta la Pompa i Circumstància com a pròleg al pic de l’esdeveniment. L’honorable Frank M. Torpó, del bracet de la seva entranyable esposa Michaela, ja frisa per tallar el pastís. La seva estimada Carolina, única hereva de l’imperi pizzes que ha construït, ha fet 18 anys i com a final de festa, on s’apleguen amics, clients i parents diversos per sobre el centenar, alguns amb la copa de Veuve Clicqot a punt, li ha encarregat al mestre Burchello un pastís gegant, fet a base de farines aromàtiques selectes del mercat italià, fruits confitats portats expressament de l’est l’Anatòlia, figures de xocolata blanca de la casa Royale de Lieja, tot ell revestit amb una pomposa emulsió de nata i mullat amb una mescla de destil·lats del Loira, disposats a discreció de la protagonista. Un caprici aquest tolerat vista l’excepcionalitat de la celebració. Fet el silenci i amb els llums a mitja potència, l’honorable agafa el ganivet i fa un tall fi de dalt a baix. En arribar a la base de la taula, un crit atrau l’interès de tota la concurrència. És de la Carolina, sortint de dins del pastís, amb un equilibri complicat de mantenir. Quan el recupera, sense enretirar el dolç que li arrebossa les dues galtes i li tapa un ull, trets que l’honorable admira de la seva nina, agafa el micròfon i s’adreça solemnement a l’audiència: Em dic Carolina i sóc alcohòlica.
l´Autor
3 Relats
0 Comentaris
705 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut a Mèxic al 1946. Llicenciat i doctor en química per la Universitat de Barcelona. Incorporat a la plantilla del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al 1975 i adscrit a l'institut de Química Orgànica de Barcelona, avui en dia Institut de Química Avançada de Catalunya )IQAC). Professor d'Investigació del CSIC des del 1991 i Cap del Grup de Química Bioorgànica fins el 2019. Director del Centre d'Investigació i Desenvolupament del 2005 al 2010 i del IQAC del 2005 al 2012. Ha publicat 200 articles de recerca, Ha dirigit 25 tesis doctorals i és coautor de 24 patents. Té un producte antioxidaqnt en el mercat i dos fàrmacs més en assaisg de preclínica i de clínica.President de la Societat Catalana de Química del 2002 al 2008 i membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2011.
Alumne de l'Aula de Lletres i posteriorment de l'Escola de l'Ateneu, Ha publicat alguns contes i la novel·la "La Mort Programada de Salvador Miró".