EL PASSAVOLANT

Un relat de: Jaume Dargó
El passavolant


—Què amaga aquesta lona?
L’home de la granota bruta i probablement blava es mira el passavolant que li ha parlat, i que no sap per on ha vingut. En té costum.
—Fa molt que no veig un cotxe. Puc mirar? —Insisteix.
El de la granota greixosa escup l’escuradents que li penja del llavi, en direcció oposada a l’interlocutor. Se’l mira de cantó i es puja la visera de la vella gorra dels Bulls. —Ara no —deixa anar escadusser.
—Puc tornar més tard, —ofereix el passavolant.
—Tinc feina, venen a buscar-lo ara mateix, i he d’enllestir la paperassa. —Es gira i camina en direcció a un petit despatx, al fons del garatge.
—No hi ha gaire feina, de mecànic, —comenta l’altre alçant la veu.
El mecànic atura les passes, treu un paquet de tabac de la butxaca superior de la granota, i l’encén amb un llumí. Fa una calada fonda. —Tregui la lona vostè mateix, amb cura, és una peça de museu. Sols n’hi ha un altre com aquest. —I per a ell mateix es diu, —demà igual no en queda cap.
Alça la lona quan sota un tro monumental, i entre la pols aixecada, sortit del no res arriba un cotxe estrany. En baixen dues persones, un noi jove i un home gran, de cabell blanc i elèctric, de savi boig.
—Tens el DeLorean Mike? —demana el jove.
—He fet allò tal i com ho volíeu. Que funcioni es cosa vostra, —els diu recolzat a la porta del despatx.
El jove omple el dipòsit d’un estrany greix, puja i engega. El passavolant s’ha tapat les orelles, però el motor no fa soroll. Sorprès, es demana d’on vénen aquell parell, fa anys que no circulen cotxes en aquest món sense carburants. El vehicle surt a la carretera i en pocs segons desapareix, del tot. No gaire més tard apareix per un altre costat. En arribar, el jove no atura el motor, baixa i li dóna diners al mecànic mentre diu al gran. —Marxem doc, rutlla de primera.
—Tornem a casa Marty, —exclama aquell.
En segons els DeLorean es fan fonedissos.
—Venen del futur, —mastega el mecànic, mirant l’horitzó. —I paguen bé.
—Genial! —s’admira l’altre. —I encara si paguen bé.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 06-12-2016 | Valoració: 10

    T'endinses en el món de la fantasia, ciència-ficció i deixes anar la imaginació de qui et llegeix, a mi m'ha semblat veure-ho. Potser algun dia passa de veritat.

  • Ja t'he dit en alguna ocasió...[Ofensiu]

    Ja t’he dit en alguna ocasió que la ciencia-ficció no m’atrau gaire però... potser algun dia per culpa teva i de l’Edgar arribaré a aficionar-m’hi. De totes maneres m‘has fet venir ganes de donar un cop d’ull a la trilogia del futur que corre per casa.
    Sort, Ferran, sort!
    —Joan—

  • Peak Oil[Ofensiu]
    Vicent Terol | 27-11-2016 | Valoració: 10

    Univers Mad Max? Un "món sense carburants"... Això és el nostre futur, pel que es diu.

    El relat sembla el capítol d'una sèrie post-apocalíptica. Molt ben creada l'ambientació.

  • En blanc i negre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-11-2016 | Valoració: 10

    He visualitzat aquest relat com un telefilm dels anys seixanta, en blanc i negre, tipus "Misión imposible". Caràcters freds, mirades persistents (especialment la del mecànic amb la cigarreta als llavis) i un passavolant sorprès de tot plegat. Gran relat, Ferran. Una abraçada.

    Aleix

  • Mons paral·lels [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-11-2016 | Valoració: 10

    És un passavolant molt curiós. Sembla un Diogenes sense cotxe ni benzina, buscant l’essència de la vida.

    Un petó

    Pinya de rosa

  • Molt cinematogràfic[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-11-2016

    Segur que m'he perdut alguna cosa i tots aquests noms en anglès que hi poses no són gratuïts, però el teu relat és una altra mostra de que amb el gènere fantàstic es pot parlar de tot o de gairebé tot. Molt cinematogràfic, tenia la sensació d'estar veient i escoltant una peli.
    Que tinguem un bon curs relataire!

  • Ai, els passavolants[Ofensiu]
    Materile | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt curiós de ciència ficció. Tot arribarà! Un relat ben estructurat.
    Felicitats!
    Una abraçada,
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Estrany greix[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 15-11-2016


    Hola. Li treus molt de partit a la fantasia.
    En aquest relat destaque la bona escriptura de sempre i la capacitat per recrear amb pocs trets, molt ben trobats, els personatges; el mecànic: magistral; els tocs d'humor. El vell amb aspecte de científic boig i la seua energia juvenil. Personatges, els dos que venen del futur, que estaven ací molt abans; entren i se'n van sense cap dificultat, envoltats de secrets, allò que inventaren; un poder. Fabulacions, les teues, que s'endinsen en esferes o espais d'un existir diferent, fantàsticament teu. Pense, no sé si ho vols així, que alguns d'aquests éssers van creant alteracions en l'entorn que trepitgen i que busquen sacsejar alguna cosa; han ultrapassat, i van com si res, travessant el temps i l'espai, enllà de la mort, com exhalacions permanents de la vida; creixen més del que seria possible. No sé si volen exercir alguna influència sobre nosaltres amb els seus canvis. Però aquesta és una impressió meua. Només controlem una petita part del tot.

    Quant al meu relat, gràcies per acompanyar des del seient de darrere. També et desitge molta sort.

  • Fantàstic[Ofensiu]

    M'ha faltat algun Jack l'Esbudellador o algun extratarrestre d'Star Trek, però t'ho perdono. Un relat ben curiós i i divertit. La pregunta és, perquè voldran dos DeLorean?
    Per ser-te sincer, el meu relat era més terapèutic que res, tots tenim els nostres altibaixos amb el carnet i l'examen de conduir hehehe
    Edgar

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-11-2016 | Valoració: 10

    M agrada la teva historia fantastica

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

26 Relats

157 Comentaris

16231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.