El passador de cabell 4

Un relat de: lidiam

Arribem a casa, es posa la mà a la butxaca i em diu que no el troba, que l'hem d'anar a buscar_ va Judit, què et costa ?_ em deixa anar. I no hi ha manera de fer-li entendre, ni explicant-li del dret ni del revés que és una absurditat, per tan poca cosa, haver de tornar a sortir, ara que acabem d'arribar. I ja ens veus a totes dues, agafades de la maneta, tornant a refer el camí, com si no tinguéssim res més a fer. Vam resseguir tooota la paret de l'escola, que ja em feia mal el clatell de tant mirar a terra i el fotut passador no era enlloc, vés a saber on el devia haver perdut. I ella tossuda _ mirem-ho bé, segur que m'ha caigut quan he fet la vertical_ que no volia marxar sense recuperar-lo. I jo a punt de perdre la paciència, que sí arriba a ser filla meva li clavo un bolet allà mateix. Però només soc la mainadera i no estic autoritzada a repartir calbots.
El passador, em penso que el va trobar a sota el llit, un de tants dies que vaig haver d'empaitar-la per tota la casa, abans no vaig poder posar-la a la banyera. M'ho fa tot sovint. Quan ho tinc tot a punt, llavors li venen les ganes d'amagar-se, i jo _ Mariona que es refreda l'aigua! _ i ella _ a que no saps on soc ? _. Francament, ningú que no fos jo, no l'aguantaria aquesta nena. És la criatura més mal criada que et puguis tirar a la cara. M'ataca els nervis. Però com que no paguen malament, l'horari em va bé i necessito els cales, ja fa gairebé un any que la faig, aquesta feina.
Va ser una companya de la universitat qui em va dir que sabia d'una família que buscaven algú per aguantar la nena, es veu que la noia que tenien se'ls havia acomiadat. De seguida em va interessar perquè els horaris que em proposaven me'ls podia combinar bé amb les classes. I aquí em tens, suportant tots els capricis d'una nena, aviciada, malcarada i tossuda com n'hi ha poques. Perquè ja m'explicaràs, sí és normal, tenint tantes joguines com té, que no li falta de res, encapritxar-se d'aquesta manera d'un simple passador de cabell. I a sobre, després del numeret que em va muntar, va la iaia i n'hi compra un altre.
La iaia, també es porta l'oli. No tinguis por que mai s'ocupi de la seva néta, sempre té feina ella. És d'aquelles que pensen que ja han fet prou a la vida criant-se els seus propis fills i que per tant, no els vinguin amb històries, però en canvi, li consent tot. Apareix un parell de cops per setmana. No acostuma a estar-s'hi més de mitja hora ,però en tan poca estona ,té temps de passar revista a tots els racons de la casa, des del menú de la nena, passant per les tovalloles de la cambra de bany, que la seva jove no hi posa les que els va regalar quan es van casar, blanques i amb puntes fetes de ganxet, fins al cubell de la roba bruta o el llibre que deu llegir ara el seu fill perquè el té a la tauleta. Ho supervisa tot , aprofita la mínima ocasió per ficar cullerada contra la seva nora, fa quatre afalacs a la nena i se'n va d'una revolada tal i com havia entrat. Em treu de polleguera.
Començo a entendre perquè va plegar l'antiga mainadera, entre la iaia i la neta n'hi ha per parar boig. El que dic, només jo puc aguantar aquesta situació, i ni jo l'aguantaria si no fos perquè tots els dimarts i dijous, plego de la universitat, dino d'una esgarrapada, i vaig corrent cap a un hotel, sempre el mateix, on a l'habitació de sempre, sempre m'espera el mateix home, en Carles, el pare de la Mariona, la nena de qui faig de mainadera.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lidiam

5 Relats

6 Comentaris

6491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25