El passador de cabell 2

Un relat de: lidiam

La nena ha agafat la nina del prestatge, vol canviar-li el pentinat. Tot just li ha tret el passador de cabell que el pare la crida des de la porta del carrer
_ Mariona!, farem tard _ . Deixa la nina a sobre el llit, agafa la motxilla d'una revolada i surt disparada escales avall. Quan ja és al rebedor, s'adona que encara duu el passador a la mà i se'l posa a la butxaca. El pare ja l'espera al cotxe, ella hi puja i marxen tot seguit.
Per anar a l'escola, cada dia passen per davant d'una merceria. Com que a aquella hora hi ha força trànsit, sovint hi queden parats davant o bé hi passen a poc a poc. La nena aprofita l'ocasió per mirar l'aparador des del cotxe estant. Li agrada mirar-se'l, és un aparador alegre i atapeït de tota mena d'objectes bonics, com ara, fils de colors, draps de punt de creu, cintes de setí,
mitges de seda, botons, flascons de perfum, pintallavis, ...

El dia ha passat volant i ja és hora de plegar. La Mariona, avui surt molt contenta i de seguida vol ensenyar-li a la seva mainadera com ha après a fer la vertical _ guaita Judit què sé fer ! _ i sense pensar-s'ho dos cops, agafa embranzida i es queda cap per avall ensenyant les calcetes i el melic. La faldilla , com les cortinetes d'un teatre de putxinelis, li ha tapat la cara.

La Roser, la dependenta de la merceria, se'n va a peu cap a la feina. Quan tots els infants de la ciutat se'n tornen cap a casa, per a ella comença la jornada de la tarda. Uns metres abans d'arribar a l'escola, ja ho ha vist. D'un tros lluny semblava una cuca de llum, ara que hi és a tocar, veu què és en realitat. A peu de paret hi ha un passador de cabell. No deu fer gaire que hi és, es veu net i sembla nou, l'agafa i el tira dins la bossa de mà.

Al matí, la dependenta es pentina. No li agraden gens els seus cabells, són massa fins i en té tan pocs que l'endemà de rentar-se'ls, ja se li veuen bruts. Avui s'ha hagut de tornar a rentar el cap. El serrell comença a ser llarg i se li posa davant dels ulls. A la feina té uns horaris tan dolents que ni temps li queda per anar a la perruqueria. Ara no sap què fer amb el seu serrell. Tot d'una se'n recorda del passador de cabell que encara deu ser dins la bossa.

Pels volts del migdia, la Roser endreça l'aparador. S'han d'aprofitat els moments que no hi ha clients, sinó li tocarà quedar-se després de tancar. Porta el cap net i té els cabells tan prims que el passador de cabell que s'ha posat , comença a relliscar fins que li cau, topa amb el tap d'un flascó de perfum, rebota i rodola fins quedar arran de vidre. La noia, ni se n'adona.
Quan ja fa una estona que ho té tot endreçat, entra una senyora a la botiga i demana que li posin el passador de brillants que hi ha a l'aparador_ a la meva néta li agradarà, _ diu.

Aquest vespre la Mariona està una mica moixa, sense el passador, no sap com pentinar la nina. Primer ha provar de posar-li un llaç, però no li ha agradat com quedava, després ha intentat fer-li una cua amb una cinta elàstica. Ha sigut un desastre, a la nina no li afavoreix gens ni mica, la cua. Llavors, ha entrat l'avia i li ha donat un paquetet. Quan l'ha desembolicat, no s'ho podia creure, hi ha trobat un passador de cabell com el què havia perdut.





Comentaris

  • Una història molt bonica...[Ofensiu]
    lorien | 25-01-2005 | Valoració: 9

    És una història molt bonica aquesta, tot i que el protagonista és un objecte inanimat, però ens descrius molt bé els diferents sentiments de tots els personatges dels relats.

    Aquesta història ens demostra que una persona amb poca cosa pot ser feliç, i que valorem les coses quan ja no les tenim. Per tant és un conte amb una lliçó darrera.

    M'ha agradat molt espero que continuïs així lidiam, petons.

    Elena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lidiam

5 Relats

6 Comentaris

6494 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25