EL PAS

Un relat de: NiKol Iaccos


EL PAS







CARTES JUGADES

S'acaba el joc i en comença un altre
He après dels teus llavis a fer-ne cant
I a transformar cada bes en un bes d'or
Que tu saps omplir-los de rialles fèrtils
Com onades que llisquen per la meva pell
Fins que tot vol és d'una llum blavenca
Que esquinça els nostres rostres de delit
Construint un pont on els plaers s'ajunten
El teu i el meu amb ànsies de cremar
I d'incendiar la nit com una pluja d'estels.


D'ASTRES

Un Sol trencadís ens empeny a viure
Pels racons del cos sense tenir cap fita
I ens enlluerna al volar amb les seves ales
De foc fent del plaer un cant que ens enfolleix
Plens d'aquella força que ens dóna i colra
Fugim de qui ho té tot clar, més clar que tot
Perquè no fan de l'amor ni misteri ni deliri
Sols un sostre d'astres apagats on hi dorm la nit.



DAUS TRUCATS

Ve de lluny un raig que clama en solitud
Ens diu que tot amor ha de ser de veritat
I quan més auster millor. Som persones
I no animalons que fan bestieses sexuals
Com si no tinguessin ni un bri d'enteniment
És per això que ens demanen serietat d'ase.
Així, com podrem sentir el cos del goig?
No ens volen glaçar la sang fent de l'amor pecat?
No es volen vèncer jugant amb daus trucats?


SOTA EL VEL DELS TEUS ULLS

Et miro i et sóc un senzill crepuscle
Que mires sota el vel dels teus ulls
Que saben contemplar el bosc del cel
Amb aquella calma que tot ho regira
Fins entrar per dins amb peus silenciosos
I amb tot un món per omplir de goig i or
Fent trontollar la mirada amb clau plaent.


RES A DIR

Quan tota la nit et crida dins teu
I els teus ulls són d'un foc intens
Vaig cavant fons pels teus amagatalls
Per extreure el tresor que tu ignores
Tot fent pas per les teves foscors carnals
I et desitjo com ets: una llum navegant
Pels carrers de la teva fisonomia nua
On perdre's és gaudir-nos com astres.


ASSAIG

Nua dalt del cim et trobo fascinant
I closa en la teva solitud t'assajo
Com un nen que juga t'estimo
Dansant pels teus ulls fets de foscor
Endreço el teu cor en el fons de la nit
Aplegant de terra tots els plaers del bes
Il·luminant els racons del l'univers enter
I com un llamp omplir-te d'anhel i plaer.


CAMÍ SELVÀTIC

Vaig caminant entre brosses i turons
Pel teu bosc que sap gaudir del meu
Doncs selvàtics som i feres del cor
I tenim a dins tot un món mut
Per donant-nos tot lliscant l'infinit
Les ones del temps fetes de cristall
I amb les finestres del cos obertes
Mirem l'horitzó llunyà que ens parla
Amb la veu de l'encís per incitar-nos
Al viatge per les terres del desig.


LA LLUITA SEGUEIX

Tremola el cel sota una pluja d'estels
I és testimoni de la lluita dels déus
Que saben mirar com els ocells de foc
Volen ben alt amb la música del cor
I cap llàgrima enterboleix el blau del cel
Som nosaltres, tu i jo, que ens hem trobat
I remem la nau del misteriós amor
Amb besos d'or que cerquen embriagar-nos.


SURT EL SOL

I mentre tu m'acaricies l'espatlla
Jugant amb els dits a fer gargots
D'un recorregut tant irregular
Que trobes el lloc precís del plaer
I saps submergir-te en el delit
Com si fos un rostre viatjant la nit
I miro com un Sol que surt famolenc
El teu entrecuix on el desig s'hi bressola.


TENS LA CARICÍA ALS LLAVIS

M'acaricies com si fossis una mar arrissada
Que em va besant lentament la pell i s'eriça
El Sol sembla sortir pels teus llavis embogit
I tota una tarda junts s'alça de tants plaers
Tots els somnis semblen reunir-se en l'ara
En aquest instant que ens menja el desig
I a la boca hi tenim tots els records del cor
Per guardar-hi els secrets que tothom sap.


PIULA LA FOSCOR

La nuesa nostra es va fent de nit
S'esgarria pel cos com lava de mel
Aprenen així dels astres furtius
I ens llencen llum com dards d'or
Fugim de la multitud per fondre'ns
I de l'encís n'hem fet un palau del goig
Tot omplint de cants cada xiscla de la pell
Arribant ben al fons allà on la nit ens mira.











































Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

NiKol Iaccos

3 Relats

1 Comentaris

2106 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00