Cercador


Llista categories

El pas del temps

Un relat de: Bonhomia

Deixem passar el temps...
I el temps ens deixa passar a nosaltres...
En un punt mort de l'espai
on ningú toca de peus a terra.

Com un llop que ens persegueix,
mirem el temps amb por,
i encara que el llop no existeix,
ens aclapara el seu dolor.

Doncs víctimes som,
del dia i de la nit,
en perseguir una proesa
que no veiem mai complida.

Però els ulls del llop són al nostre davant,
i malgrat que no ens ataca,
l'adorem com un gran déu,
que ens atura i no ens deixa fer una passa.

Comentaris

Afegir comentari
  • el temps[Ofensiu]
    Jimbielard | 23-06-2008

    molt bon poema on enfil.les el pas del temps com si estiguessim exposat a ell com a factor exponencial.. . El temps passa, les persones canvien.. encara que no del tot... i sempre amb cautela.. per que hom te respecte a trobar-se massa dora en el que li pot canviar el pas, que potser un dia es pugui trobar.. o potser mai. Però el temps passa per tots.. aprofitem-lo

    Bon relat, Sabadellenc.. et felicito mentre contemplo la foto del Parc Taulí.

    Salut a dojo!!

    Joan.


l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >