El pas del temps

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Encara que moltes vegades no ens adonem, el temps dia dia va passant, tot va canviant i cada dia més ràpidament. És curiós mirar enrere i pensar en les altres generacions; com feien les coses, tot era més lent. Eren capaços de conservar les tradicions, les maneres de fer i de pensar, dos i tres generacions. Si més no, tenien les seves ventatges, disposaven de temps per fer les feines. Per exemple, les arts plàstiques, les feien molt apurades, molt ben fetes. Les figuretes de pessebre, que és un vertader art popular, a part dels tallers que les fabricaven, hi havia famílies que després de sopar, col.locaven una sèrie de motlles a la taula i es posaven a fabricar qualssevol tipus de figuretes, amb més modèstia: pons, casetes... i tot una colla de guarnits que porta el pessebre. També les puntes de coixí era una altra manualitat molt apreciada, i no en parlem del ganxet i de la mitja... Jo recordo bastant bé aquell tambor de brodar, que quan l'àvia s'assentava per fer-lo anar, jo no parava de mirar com es fabricava tot aquella colla de floretes.
Els senyors també eren molt manyosos, s'arribaven a fer els mobles i una cosa molt vulgar però que estava molt al dia, els galliners. També eren especialistes en fer terratges o colomars dalt els terrats, s'hi feien vertaders concursos, Barcelona n'era molt aficionada.
La gent acostumava a tenir un galliner amb una mica d'aviram, col.locat a les galeries o bé a l'eixida. Unes precioses eixides amb un gran safareig i plenes de flors. Ja que parlem de safaretjos i d'eixides, vull parlar de lleixiu, cendra de fogó barrejada amb aigua i la utilitzaven per netejar la roba.
Fa un temps vaig escriure una auca, que crec que la tinc que anomenar aquí, però ho faré com si d'un relat es tractés...
L'avia tenia una eixida plena de flors, però el que més m'agradava era el safareig que a un costat estava.
Una mata de lliris blancs de paperina, feien companyia al safareig i deixaven anar una olor fina i penetrant, i es que l'àvia mentre rentava, aigua els hi anava tirant.
A l'altre costat del jardí, hi vivia un jazemí, era maco exuberant, de tants anys que tenia se li havia fet un tronc gruixut, abarrotat, i regalava unes floretes blanques que eren un encant.
Quan l'àvia rentava jo m'enfilava a un petit escalonet, i així podia mirar tot el que passava,
Em donava un mocador per rentar i no l'havia de molestar.
Era la reina dels llençols, a mi m'agradava veure com rentava, quan els tenia ben rentats i escorreguts,
Em deia:
-Nena marxa d'aquí!
I corrents m'anava sota el jazemí, i ella tirava els llençols a l'estenedor com si es tractés d'un llaç escorredor.
Jo quieta m'esperava a la segona actuació.
Sempre m'he enrecordat, i un premi li hagués donat a l'àvia per la seva actuació,
de la gràcia que tenia en tirar la roba a l'estenedor.
El temps ha passat, però sempre m'ha quedat al cap aquelles tardes d'estiu rentant amb aigua fresca i flairant les olors d'aquest conjunt de flors meravelloses. Tantes coses et poden fer feliç... no en són les grans coses que moltes vegades et donen felicitat. Són les petites, les que et trobes cada dia, i moltes vegades les deixes escapar.
Podríem algun cop parar el pas del temps, però ben pensat no, no cal, crec que tot cau pel seu propi pes. Mirem enrere, fixem-nos en la història, són pàgines viscudes de les que en podem aprendre molt. Hem de pensar que nosaltres en som part d'aquesta història i hem de viure el millor que podem el present, sense deixar de banda el futur encara que sigui un pel incert.


Comentaris

  • Vertaderament,[Ofensiu]
    kukisu | 27-06-2006

    no es pot comparar la fredor d'una rentadora automàtica amb el ritual del safareig, tot un espectacle per als ulls dels infants, quasi sempre protagonitzat per una àvia que s'entestava a continuar amb els seus costums de fer bugada... envoltada de les seves plantes estimades.
    És un goig llegir-te, se m'ha fet curt aquest relat, de tan bonic que m'ha semblat.
    Una abraçada.

  • Els temps passats[Ofensiu]
    vitrasius | 23-06-2006 | Valoració: 10

    És curiós, a la meva filla l'hi agraden aquestes històries antigues. De vegades dubto si no serà la reencarnació de la meva avia. Carai! és que si sembla molt fisicament. Continua per aquests camí, són temes molt interessants que descriuen un sistema de viure avuidesaparegut.

  • tens raó...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-06-2006 | Valoració: 10

    ara el temps sembla que passa més depressa: les modes duren poc, evolucionen constantment, les músiques exitoses es cremen en quatre dies, les modes es renoven cada any... el que era darrera moda l'any passat, avui ja és antiquària... això suposa una actualització ràpida de la nostra vida i una despessa més gran...
    El temps és l'únic que roman indiferent a tot i es pixa de riure... o potser també segueix la moda i canvia de rellotge constantment...
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com