El part de la lletjor

Un relat de: BernatdecalGaya
Tenia tan sols uns breus segons la primera vegada que el va veure, i ja la primera vegada va sentir aquella sensació de voler-lo evitar. Era un monstre. Un horror. Una deformitat. Un fet indescriptible. Un trauma. Un voler evitar. Una descripció vague. Una descripció que amb el temps es tornaria convencional, intentant adaptar-se als cànons de lletjor acceptables.
Tan de temps el va tenir a dins, i en aquell temps sempre havia estat un anhel. La foscor amagava l’horror. Però la llum conté la capacitat inherent d’il•luminar aquells fets que en la memòria recordem envoltats de foscor.
El petit nadó va viure sempre a les esquenes d’una mirada trista i d’una mare que ni tan sols creia en la seva qualitat de fill. El petit nadó va deixar de ser nadó i va començar a ser el que havia estat sempre.
Els tiets i els avis ja no regalaven joguines ni peluixos, i fins i tot els era difícil obsequiar-lo amb un somriure. Encara que no mostrés una veritable alegria.
El nadó mai va tenir nom, i el dia que ella el va traslladar a la nova habitació va esdevenir completa la seva metamorfosi. Ara era un cuc.
Un cuc que es podria entre la merda. Ella li preparava els àpats i ell menjava. Mai va tenir amics.
Mai va sortir d’aquella habitació.
Ella va deixar de portar menjar. La mare ja no hi era.
Va haver de sortir de l’habitació, cosa que li era prohibida, i tan sols va poder comprovar que s’havia quedat sol.

Suposem que ella va fer sempre grans esforços i suposem també el gran dolor que suposa fugir d'un fill.

Comentaris

  • Has fet clic al concurs per error?[Ofensiu]

    Aquest mes el tema del nostre concurs dedicat als "Mitjans de transport" és el viatge en nau espacial. Conuslta les bases. Ens sap greu no poder acceptar el teu text per al concurs ARC de microrelats a la ràdio.

    Gràcies per voler participar!


    Associació de Relataires

l´Autor

BernatdecalGaya

2 Relats

7 Comentaris

837 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33