EL PARE

La Sofia al mati es desperta amb un somriure als llavis. Desprès de tant de temps ha dormit bé i ha somiat amb el seu pare. El veia en el somni com quan ella era petita i li explicava un conte sempre en francès, la mare remugava no entenia la llengua del seu home més la petita Sofia i les seves germanes sí, el pare els hi va ensenyar. La mare terca com una somera no va voler aprendre ni un borrall.

La Sofia te molts anys i molts mals. Alguns els porta de fa temps i altres els ha anat adquirint al llarg de la seva vida, una vida llarga es diu, tinc noranta cinc anys. La seva filla ja es vella i els nets son persones ja grans que li han donat bisnets. Ella que tots pensaven que no arribaria a gran.

Recorda com si fos avui la pleura que va tenir de petita. La mare plorava i va sentir que les seves germanes més grans deien es moriria. Ella no sabia ben bé que volia dir morir, però tenia molta por, molta. Fins que un dia la mare li va comentar que el rector del poble li donaria la primera comunió al llit. Ella somiava en vestits blancs encara que fos heretat de les seves germanes i no li va fer gens de gracia.

El pare al tornar del treball es va asseure a la capçalera del llit i ella li va dir, el que havia sentit de la mort i la comunió al llit de la mare. El pare es va tocar el seu cabell ros arrissat i la va mirar amb aquells ulls blaus iguals que els seus i li va dir: Mira Sofia no facis cas de tot això tu no et moriràs pas inclús l’any vinent el compraré un vestit nou per fer-la. Serà el mes bonic del poble, aniré a comprar-lo al meu país a França i jo ja parlaré amb la mare. Tot això li deia en francès, una llengua que sempre li havia semblat mes dolça. Estimava molt al seu pare i el va creure. No es va morir i l´any vinent va fer la comunió amb el vestit mes maco del poble.

Al cap d ´una estona la seva neta mes gran li porta l’esmorzar al llit la renta i la pentina. Es una bona noia la Sofia, molt semblant a la seva filla. La cuiden bé, però ja veu que es un destorb a la seva vida.

Avui esta molt cansada, potser perquè ha somiat molt i diu la deixin que vol dormir una mica més.

S ´adorm amb el pensament del pare i altre cop el torna a somiar. Ella no es dona compte el somni es bonic. El pare li diu l´ha vingut a buscar, li parla en francès la llengua que ella tant estima. El pare li dona la ma ella l’agafa i comença a caminar per un túnel lluminós , es com quan era jove i va lleugera, caminen i caminen agafats de la ma......

Al cap de mitja hora la seva filla la troba morta amb un somriure als llavis.